La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha confirmat que els primers evacuats —57 efectius d’operacions especials i 42 de la missió de l’OTAN— ja es troben a Turquia després d’una operació que ha qualificat de “molt difícil” i condicionada per l’evolució del conflicte.
Una evacuació en dues fases i sota pressió
La sortida dels militars espanyols s’està duent a terme de manera esglaonada. Després de la primera fase, en què s’ha aconseguit traslladar un centenar d’efectius, l’objectiu és evacuar la resta del contingent tan aviat com s’obri una “finestra d’oportunitat” que garanteixi la seguretat de l’operatiu.
Per fer-ho, Espanya ha desplegat mitjans aeris —dos avions A400M i un A330 de l’Exèrcit de l’Aire— ja posicionats a la zona, en coordinació amb aliats internacionals. L’operació no està exempta de dificultats. Segons va explicar la mateixa ministra, alguns vols d’evacuació de països aliats han hagut d’avortar abans de poder embarcar, reflex de l’alt nivell de risc existent sobre el terreny.
El context: una regió al límit de l’escalada
L’evacuació respon al deteriorament accelerat de la seguretat a l’Iraq, en el marc de la creixent tensió regional vinculada a la guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran.
En les darreres setmanes s’han intensificat els atacs de milícies proiranianes contra bases i contingents occidentals, fet que ha portat fins i tot a la suspensió temporal de la missió de l’OTAN al país.
Espanya, que compta amb un dels contingents més grans dins d’aquesta missió internacional, ha optat per prioritzar la seguretat de les seves tropes davant la impossibilitat de mantenir amb normalitat les tasques d’assessorament i formació a les forces iraquianes.
Un desplegament clau en la lluita contra el terrorisme
Els militars espanyols desplegats a l’Iraq participen principalment en dues operacions:
· La missió de l’OTAN a l’Iraq (NMI), centrada en l’assessorament institucional
· L’operació internacional contra l’Estat Islàmic
Aquestes missions tenen caràcter no combatent i busquen reforçar les capacitats de les forces locals per evitar el ressorgiment del terrorisme jihadista.
Tanmateix, el deteriorament de la seguretat ha fet inviable continuar amb aquestes tasques en les condicions actuals.
Coordinació internacional i caràcter temporal
El replegament espanyol s’emmarca en una decisió coordinada amb aliats com els Estats Units, França o Itàlia, que també han iniciat l’evacuació dels seus contingents.
Tot i que el Govern insisteix que es tracta d’una reubicació “temporal”, fonts militars consideren que el retorn a curt termini és poc probable si no millora la situació sobre el terreny.
Preocupació estesa a la regió
La crisi no es limita a l’Iraq. L’Executiu segueix amb atenció altres escenaris sensibles, com el Líban, on Espanya manté un important contingent en missió de pau de les Nacions Unides.
En aquest context, Defensa ha traslladat un missatge de tranquil·litat a les famílies dels militars, subratllant que s’estan adoptant totes les mesures de seguretat necessàries durant l’evacuació.
Un replegament marcat per la incertesa
L’evacuació dels militars espanyols reflecteix l’impacte directe que l’escalada a l’Orient Pròxim està tenint sobre les missions internacionals.
Més enllà de l’operació en si, el moviment planteja interrogants sobre el futur de la presència internacional a l’Iraq i sobre l’estabilitat d’una regió que torna a situar-se al centre de la tensió global.
Per ara, la prioritat és clara: treure les tropes amb seguretat. El següent pas dependrà de l’evolució d’un conflicte que, lluny d’estabilitzar-se, continua ampliant el seu abast.
