Guàrdia Civil i Policia Nacional es queden sense munició per les decisions dels polítics

L’origen immediat: rescissió, terminis reals i un buit difícil de tapar

El problema s’accelera el 2025, quan el Ministeri de l’Interior acaba rescindint el contracte per adquirir munició a un proveïdor israelià en un context polític i jurídic cada vegada més restrictiu. El debat públic es va centrar en la decisió, però l’efecte operatiu va ser un altre: els terminis de substitució no encaixen amb els calendaris d’instrucció.

A la premsa es va publicar que, davant la perspectiva de no rebre quantitats suficients fins al 2027, la Guàrdia Civil va començar a racionar i “estalviar” munició. Això significa, en la pràctica, menys sessions, menys repetició i una instrucció que passa de ser un estàndard professional a un tràmit.

La conseqüència: menys trets, menys automatismes, més risc

En paral·lel es van difondre xifres sobre reducció de cupos, per exemple, passar de 75 trets l’any a 30 en determinats escenaris. Es pot discutir la xifra exacta per unitat, però el decisiu és el mecanisme: si el cupo cau, cau la repetició; si cau la repetició, cau la competència sota estrès.

El tir policial no és un esport de cap de setmana. És una destresa perible: extracció, empunyadura, control del retrocés, recàrregues, resolució d’interrupcions, discriminació de blancs i presa de decisions en segons. Com menys s’entrena, més s’improvisa. I amb una arma, improvisar és una mala política.

“Es compra munició”: sí, però el calibre i el destí importen

El 2026 es van publicar noves adquisicions de cartutxeria per a instrucció a mitjà termini. És una dada rellevant perquè mostra moviment administratiu. Però també convé no enganyar-se: no tota munició substitueix tota munició. Tenir lots d’escopeta o calibres específics pot ser útil per a determinats serveis, però no resol per si sol el punt sensible: el volum estable i continu de munició d’arma curta per a la instrucció general.

L’angle polític: decisions que acaben “embargant-te” a tu

L’argument de fons és simple i, precisament per això, incòmode: si adoptes una decisió política per pressionar o castigar un proveïdor, però l’executes sense un pla de substitució realista (proveïdors alternatius homologats, terminis de fabricació, logística, distribució), el resultat pot ser un embargament de facto… sobre la teva pròpia capacitat.

Aquest patró no es limita a Interior. A Defensa també s’han vist cancel·lacions o reorientacions de programes vinculats a tecnologia israeliana dins d’una lògica de “desconnexió”. És legítim debatre la política exterior; el que no és raonable és que la política exterior es mengi la planificació bàsica de seguretat.

Què diuen associacions i sindicats: la visió de la part implicada

Per entendre l’abast real convé escoltar qui representa els agents. No perquè tinguin l’última paraula, sinó perquè descriuen l’impacte sobre el terreny. I aquí el diagnòstic és gairebé unànime: menys munició significa menys formació i, per tant, més risc.

Guàrdia Civil

• AUGC ha estat especialment contundent: si el cupo es redueix a nivells mínims, la instrucció deixa de complir la seva funció. Ho presenta com un problema de seguretat, no de comptabilitat.

• JUCIL ha vinculat l’episodi a l’anul·lació del contracte i ha advertit del cop a la formació tàctica i operativa, a més d’assenyalar el possible cost econòmic d’una gestió erràtica de l’expedient.

Policia Nacional

• JUPOL ha denunciat la suspensió de cursos de formació per manca de munició en llocs especialment sensibles, com Cadis, i ho atribueix a decisions i friccions internes que acaben pagant els agents.

• SUP insisteix des de fa anys que el pla de tir i els cupos baixos deixen la capacitació en un nivell insuficient per a escenaris reals. Tot i que la seva denúncia és anterior, encaixa amb el problema que ara reapareix amb més força.

• UFP ha difós el mateix enfocament d’“efecte bumerang”: primer es cancel·la o s’encalla una compra i després es retalla l’entrenament. Al final, el servei es deteriora i el risc l’assumeix qui és al carrer.

El problema estructural: indústria, previsió i estoc estratègic

Espanya disposa d’indústria relacionada amb munició i defensa i, en paral·lel, Europa està tensionada per demandes creixents. Però tenir capacitat potencial no n’hi ha prou si el sistema de compres arriba tard. En seguretat, el que val és la continuïtat: subministrar a temps, en volum suficient i amb traçabilitat.

Si es vol evitar que aquesta història es repeteixi, les mesures no són ideològiques: són d’enginyeria institucional.

• Estoc estratègic de munició d’instrucció (no només de “servei”), amb llindars mínims auditables.

• Contractes marc amb almenys dos proveïdors homologats i capacitat reservada.

• Plans de contingència abans de cancel·lar: calendari tancat de substitució i logística, no una intenció.

• Indicadors interns públics: cupo anual de tir per agent/unitat i compliment efectiu.

En mans de qui som

Un ministeri pot defensar la posició internacional que consideri. El que no pot fer és improvisar amb l’entrenament armat d’un cos policial sense pagar el preu en seguretat i en credibilitat. Si decideixes tancar un canal de subministrament crític, obre’n dos abans de fer-ho. El contrari no és fermesa: és desprotecció.

Fonts consultades

Informació publicada en mitjans nacionals i sectorials (2025–2026) i comunicats d’associacions i sindicats professionals: El País, La Razón, Diario Siglo XXI, Diario de Cádiz, AUGC, JUCIL, SUP, JUPOL i UFP.