Quines comunitats se’n beneficien més?
- Andalusia: 18.791 milions
- Catalunya: 17.104 milions
- Comunitat Valenciana: 11.210 milions
- Madrid: 8.644 milions (malgrat no haver recorregut al FLA)
- Castella-la Manxa: 4.927 milions
- Galícia: 4.010 milions
- Castella i Lleó: 3.643 milions
- Múrcia: 3.318 milions
- Canàries: 3.259 milions
- Aragó: 2.124 milions
- Balears: 1.741 milions
- Extremadura: 1.718 milions
- Astúries: 1.508 milions
- Cantàbria: 809 milions
- La Rioja: 448 milions
Criteris tècnics del repartiment
La metodologia aplicada per Hisenda s’estructura en tres fases:
- Primera fase: es condona una mitjana del 19% del deute viu a tancament de 2023, calculant el sobreendeutament entre 2009-2013 i 2019-2023.
- Segona fase: s’incrementa la condonació en aquelles comunitats que estaven per sota de la mitjana, fins a arribar almenys al 19,3%.
- Tercera fase: dos ajustos addicionals:
- Es puja la condonació per equiparar cada comunitat al nivell de la més afavorida per habitant (la Comunitat Valenciana, amb 2.284 €/habitant ajustat).
- Es premia amb una quantitat extra aquelles autonomies que van apujar l’IRPF entre 2010 i 2022.
Efectes directes de la condonació
Les comunitats que acceptin aquesta fórmula disposaran de millors comptes i de més disponible pels interessos que no hauran de pagar.
Tanmateix, organismes com l’AIReF adverteixen que la mesura podria impedir destinar aquest estalvi a serveis públics, ja que no compta dins la regla de despesa; en canvi, sí que millora la solvència als ulls dels mercats.
També s’assenyala que sense una reforma del model de finançament autonòmic, queda com un pedaç conjuntural insuficient.
Una píndola enverinada
La condonació està inclosa dins l’acord entre el PSOE i ERC per facilitar la investidura de Pedro Sánchez el 2023. Es va accelerar després, durant la negociació entre les dues formacions per impulsar la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, on també es va tancar un acord de finançament singular per a Catalunya.
Després de l’aprovació al Consell de Ministres, l’avantprojecte iniciarà la seva tramitació al Congrés, on podria topar amb l’obstacle de la negativa de Compromís, soci del Govern, ja que en tractar-se d’una llei orgànica cal majoria absoluta. La formació valenciana ha mostrat dubtes per considerar la quitació discrecional.
Per altra banda, i en contrast amb el que proclama la ministra d’Hisenda Montero (candidata del PSOE a la Junta d’Andalusia), encara que Andalusia és la comunitat més beneficiada d’aquesta quitació, des del Govern de Juanma Moreno (PP) es repeteix que la regió no té un problema de deute i puntualitzen que la quantitat de què es veuria alliberada no podria destinar-se a inversió en serveis públics, perquè es tracta d’una “mutualització”.
A aquest argument s’hi suma la infrafinançament que pateix Andalusia, xifrat en uns 1.500 milions anuals, que és la seva principal reclamació. Des de la Junta s’exigeix que primer s’abordi la reforma del sistema de finançament i que, mentrestant, l’Executiu de Sánchez aprovi un fons transitori de compensació per als territoris més perjudicats. Només després s’acceptaria la quitació del deute. En aquest sentit, citen la pròpia Montero que, quan era consellera d’Hisenda d’Andalusia el 2018, també va rebutjar la reestructuració que oferia el ministre del ram, Cristóbal Montoro, com a substitutiu del debat sobre el finançament. “Només reclamem el mateix que ella reclamava aleshores”, repeteix el president de la Junta.
En definitiva, la condonació del deute autonòmic no deixa de ser una autèntica píndola enverinada en forma de “regal” financer que té anada i tornada política. No hi ha regal gratuït, es pinti del color que es pinti. I qui pensi que amb això queda solucionat el “problema català” del “Madrid ens roba” va errat. El nacionalisme seguirà pressionant mentre Pedro Sánchez disposi de la clau de la caixa central, i per això no el deixaran caure abans d’hora.
