Com a conseqüència directa d’aquesta negativa, almenys quinze avions nord-americans —principalment avions cisterna de proveïment en vol— han sortit de sòl espanyol, reubicant-se en altres instal·lacions aliades a Europa com la base de Ramstein (Alemanya) i altres posicions a França.
L’Executiu presidit per Pedro Sánchez ha subratllat que “les bases compartides només poden ser utilitzades dins del marc dels acords bilaterals amb els EUA i, sobretot, sota la legalitat internacional establerta per la Carta de les Nacions Unides”. Així ho han reiterat tant el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, com la ministra de Defensa, Margarita Robles, que han negat que Espanya estigui prestant suport operatiu a les actuals accions militars a l’Orient Mitjà.
Aquesta decisió situa Espanya en un perfil diplomàtic crític amb l’escalada militar a la regió, distanciant-la d’aliats com el Regne Unit, França, Itàlia o Alemanya, que sí que han mostrat flexibilitat per permetre l’ús de les seves bases en resposta a les tensions amb l’Iran.
