El Govern defensa que aquesta modificació permetrà modernitzar instal·lacions i donar seguretat jurídica als clubs nàutics, històricament amenaçats per concursos concessionals que afavorien operadors amb més capacitat financera. El PP sosté que la norma “blinda” la continuïtat del model de club social i esportiu, especialment en ports gestionats per entitats sense ànim de lucre.
Tanmateix, aquí apareix la principal crítica de l’oposició i d’una part del sector marítim: la llei beneficia també, i de manera molt significativa, les marines privades i els grans concessionaris. Tot i que reconeix la funció social dels clubs nàutics, la reforma no estableix una separació prou contundent entre entitats esportives i operadors purament mercantils.
El resultat pràctic és que les concessions privades també es podran consolidar durant mig segle, dificultant futures revisions del model portuari i augmentant el risc de concentració de poder econòmic en determinats ports estratègics. Més per Menorca i altres grups d’esquerra han advertit que la norma pot acabar afavorint una “privatització de facto” del litoral portuari balear.
La posició del PSIB ha estat especialment incòmoda. Els socialistes van rebutjar l’ampliació generalitzada de concessions, però van donar suport a alguns punts concrets del text durant la tramitació parlamentària. Aquesta actitud ha estat interpretada pels seus adversaris com un “doble joc”: evitar aparèixer com un partit contrari als clubs nàutics tradicionals, sense assumir plenament una reforma percebuda com favorable als grans operadors privats.
Vox, per la seva banda, va donar suport a la reforma defensant la necessitat de reduir la incertesa administrativa i facilitar inversions estables en infraestructures nàutiques.
En el fons, el debat no és únicament tècnic ni jurídic. La qüestió central és quin model portuari volen les Balears (probablement extrapolable a altres regions espanyoles) per a les pròximes dècades: un model basat en la funció social i esportiva dels clubs nàutics o un model on les concessions a llarg termini consolidin cada vegada més estructures privades difícils de revertir.
