Moratòria per a docents en places de difícil cobertura
Un dels principals punts de l’acord afecta el sistema educatiu. Segons el pacte, els docents que accedeixin a places considerades de “molt difícil cobertura” podran començar a treballar encara que no acreditin inicialment el nivell requerit de català. En aquests casos, els professors tindran un termini posterior —que podria ser d’uns dos anys— per obtenir el certificat corresponent.
Des del PP s’ha defensat aquesta mesura com una manera d’evitar que les aules quedin sense professor per falta de candidats que compleixin tots els requisits lingüístics. Vox, per la seva banda, ha donat suport a la iniciativa argumentant que l’objectiu és prioritzar la cobertura dels llocs i la qualificació professional dels docents.
Eliminació del requisit en alguns llocs de l’administració
L’acord també contempla eliminar l’exigència de català en diverses categories laborals de la funció pública considerades bàsiques, sempre que no impliquin atenció directa al públic. Entre els llocs esmentats hi ha zeladors, personal auxiliar, treballadors de neteja o de manteniment.
Aquestes modificacions s’introduiran mitjançant esmenes al projecte de llei de projectes estratègics que es tramita al Parlament balear.
Una altra de les mesures incloses en el pacte és la rebaixa de la nota necessària per obtenir els certificats de català vinculats al sistema educatiu, com els nivells B2 o C1. La proposta planteja reduir la qualificació mínima de 8 a 7 punts i facilitar l’obtenció del certificat a estudiants que hagin cursat part de la seva formació a l’estranger.
Un debat polític recurrent
La política lingüística a les Balears ha estat un dels principals punts de fricció entre els partits polítics en els darrers anys. L’actual Govern del PP ja havia adoptat anteriorment mesures similars en altres sectors, com la sanitat, eliminant l’obligació d’acreditar català per captar més professionals.
El nou acord amb Vox s’emmarca en una sèrie de pactes parlamentaris entre ambdues formacions que han permès tirar endavant diferents iniciatives legislatives a la comunitat autònoma. Aquestes decisions han generat debat polític i social, especialment entre organitzacions educatives i partits de l’oposició, que consideren que podrien afectar el paper del català com a llengua pròpia de l’arxipèlag.
