Des de l’inici es va veure que el partit tindria ritme. El Granollers va sortir sense complexos, fidel a la seva identitat ofensiva, intentant córrer i trobar espais en la defensa blaugrana. Durant diversos minuts l’intercanvi de cops va mantenir viu el derbi, amb atacs ràpids i un handbol dinàmic que va aixecar el públic del Palau.
Tanmateix, quan el Barça accelera, pocs equips a Europa poden sostenir el pols. L’equip dirigit per Antonio Carlos Ortega va anar ampliant la bretxa gràcies a la seva eficàcia en el llançament exterior, la velocitat en el contraatac i la profunditat de la seva banqueta. Cada pèrdua o llançament precipitat del Granollers es transformava en un contraatac blaugrana, i el marcador va començar a estirar-se.
Tot i així, el conjunt d’Antonio Rama mai va deixar de competir. Amb valentia en atac i moments de bon joc col·lectiu, el Granollers va continuar buscant la porteria rival i va mantenir la seva proposta ofensiva malgrat el marcador. D’aquí la sensació final: espectacle n’hi va haver, i molt, però la recompensa es va quedar a Barcelona.
El Barça va acabar imposant la seva llei amb el 42-31, un resultat que reflecteix la diferència final però que no esborra la bona imatge ofensiva del Granollers durant molts trams del partit. L’esforç va ser gran. Alguns jugadors van estar senzillament inconmensurables, com Marcos Fis (9 gols), Pablo Urdangarín (5 gols), Gerard Domingo (4 gols) o el porter Pau Panitti durant la segona meitat. Però els blaugrana, quan tiren de fons d’armari i aquest funciona, desarboren qualsevol resistència.
Un derbi amb memòria recent
El duel tenia a més un rerefons especial. Fa tot just un any, el Granollers va protagonitzar una de les majors sorpreses de l’handbol espanyol recent en derrotar el Barça al Palau per 30-31, trencant una ratxa de set anys sense derrotes de lliga del conjunt blaugrana a casa. Avui els mateixos 31 gols no han estat prou.
Aquell triomf històric va convertir l’equip del Vallès en el verdug inesperat d’una fortalesa que semblava inexpugnable. Des d’aleshores, cada derbi té un aire diferent: el Barça juga amb la memòria d’aquella nit i el Granollers amb la confiança de saber que ja va ser capaç de fer-ho.
Orgull vallesà
El marcador final deixa clar qui domina la Lliga, però el Granollers va tornar a demostrar per què és un dels rivals més incòmodes per al gegant blaugrana. Amb valentia, ritme i personalitat, l’equip va oferir un partit atractiu, dels que dignifiquen el derbi català.
Aquesta vegada no hi va haver miracle ni sorpresa. Però sí handbol del bo. I a vegades, encara que el marcador digui el contrari, això també forma part de l’espectacle.
