El conjunt d’Antonio Rama afrontava el duel ja eliminat de la lluita pels vuitens de final després de la jornada anterior, de manera que l’objectiu era tancar la competició amb bones sensacions i repartir esforços abans del retorn a la Lliga ASOBAL.
Primera part: domini noruec des de l’inici
El partit va començar amb un Granollers irregular, que va trigar a trobar ritme ofensiu i va patir davant la major potència física de l’Elverum. Els noruecs van aprofitar la seva defensa agressiva i la velocitat al contraatac, a més de la permissivitat arbitral amb les seves dures accions defensives.
El Granollers, però, va cometre errors en la circulació i en el llançament i no va ser capaç de frenar el gran Peter Lukacs, que no només va marcar sinó que va oferir un recital de direcció i intel·ligència durant tot el partit.
El descans es va arribar amb 13-17, reflectint la superioritat visitant. La diferència no va ser més gran gràcies a algunes intervencions a la porteria local i a la capacitat del conjunt vallesà per sostenir el partit en moments de màxima pressió.
Reacció després del descans
A la segona part, el Granollers va mostrar la seva millor versió competitiva. L’equip va millorar defensivament, va trobar més continuïtat en l’atac posicional i es va acostar diverses vegades a l’empat.
Els catalans van arribar a situar-se a un sol gol en diverses ocasions (18-19, 19-20 i 20-21), cosa que va obrir un tram final amb opcions reals d’igualar el marcador.
Tanmateix, quan el partit va entrar en els últims minuts, la major contundència física i l’experiència europea de l’Elverum van tornar a marcar diferències, permetent als noruecs tancar el triomf per dos gols: 27-29.
Un partit condicionat per les rotacions
El context del partit també va estar marcat per absències importants, com la del pivot internacional Adrià Figueras, pels minuts repartits per evitar més desgast físic i per la prioritat clara d’Antonio Rama: arribar en bones condicions al tram final de la lliga.
En aquest sentit, el partit també va servir com a gestió de plantilla, una situació habitual en jornades sense implicacions classificatòries, encara que sigui una circumstància difícil d’acceptar per als vallesans.
Balanç europeu del Granollers
El conjunt vallesà acaba la seva participació en la segona fase de l’European League sense opcions de classificació, després d’un grup molt exigent on compartia rivals amb equips d’alt nivell com Porto, Aarhus i el mateix Elverum.
De fet, a la part alta de la classificació han empatat noruecs i portuguesos, tot i que els nòrdics passen directament als quarts de final per una millor diferència de gols. Els altres dos equips disputaran una fase intermèdia. Una altra potència com el suec Aarhus s’ha quedat a només una victòria, i el Granollers a dues d’aquests últims.
Si els vallesans haguessin vençut el Porto al Palau fa dues setmanes i dimarts passat no haguessin patit tants problemes arbitrals, és probable que els de Rama haguessin estat els classificats per als quarts. Això evidencia que en la competició d’handbol d’alt nivell pesen molt els petits detalls: arbitratges, profunditat de banqueta, lesions o l’ambient als pavellons.
La pela es la pela
algrat tot, l’experiència confirma dues realitats. La primera: l’equip competeix i està a prop en molts partits. La segona: encara existeix una diferència física i de profunditat de plantilla respecte a diversos equips del nord i centre d’Europa. En el fons, “la pela és la pela” i les diferències de pressupost i qualitat de plantilla són enormes, tot i que moltes vegades no es noti perquè els jugadors ho donen tot a la pista.
Això, però, no té res a veure amb la participació del públic al Palau, que continua sense oferir una bona imatge en competició europea. Està demostrat que, amb milers d’aficionats i molt suport i soroll mediàtic, es poden guanyar partits.
Fins a la temporada vinent!
