El guió va ser cruelment semblant al de l’anada. Si al Palau la derrota per dos gols va deixar un reguer d’indignació per decisions arbitrals molt discutides, al Dragão Arena la història es va repetir. En els moments calents, quan el partit es trencava o quan el Granollers trobava dinàmica ofensiva, les decisions van caure del costat local. Exclusions rigoroses, faltes en atac assenyalades en moments clau i una gestió desigual del contacte van marcar un xoc decidit per la mínima.
I, tot i així, l’equip no es va ensorrar.
El Granollers va jugar amb personalitat, amb ritme, amb convicció. Va respondre a cada parcial del Porto, va sostenir l’intercanvi de cops i va arribar viu al tram final. Perdre per un, 34-33, fora de casa i en aquest context parla de caràcter. Parla d’un grup que ha crescut en aquesta fase europea.
Però l’esport d’elit no entén de mèrits morals. Entén de punts. I la realitat és contundent: després d’aquesta derrota, i malgrat que encara quedi el compromís davant el conjunt noruec —l’Elverum—, ja no existeixen combinacions matemàtiques que permetin al Granollers accedir a la següent fase. La porta dels vuitens s’ha tancat.
El balanç deixa un gust agredolç. Hi ha hagut moments de gran handbol, partits d’altíssima exigència i una sensació clara que l’equip podia competir contra qualsevol. Però també hi ha hagut detalls —propis i aliens— que han acabat inclinant la balança.
L’eliminació no ha d’amagar el missatge principal: el Granollers no ha estat un convidat a Europa. Ha estat un competidor incòmode, valent i respectat. S’acomiada, sí. Però ho fa havent portat al límit rivals de pes i havent demostrat que el projecte té base per tornar.
Europa s’acaba aquesta temporada. L’ambició, no.
