De fet, si recordem el partit de la primera volta de la Lliga Asobal, disputat el 7 de desembre passat, els dos contendents van saltar a la pista amb la mateixa estratègia: anar a per totes i veure qui aguantava més el ritme. I qui encaixava menys gols. Al final, i després d’una remuntada espectacular, els nois d’Antonio Rama van aconseguir empatar el partit a 32 gols, quan van estar la major part del mateix per sota al marcador.
Això va ser al Palau d’Esports de la capital vallesana. Avui, al Pavelló Municipal Vicente Trueba de Torrelavega, la història s’ha repetit. Però no ha acabat, malauradament per als catalans, igual.
Cal dir que els de Rama només van aconseguir posar-se per davant en el marcador una sola vegada en tot el partit: al minut 6 amb un exigu 4-5. La resta del partit va estar dominada pel conjunt santanderí. De fet, gairebé tota la primera part els càntabres van mantenir un avantatge còmode de 4-5 gols per arribar al descans amb un 21-17 que explicava clarament dues coses: la primera, que no hi havia defenses i, la segona, que la no-defensa del BM Granollers va ser pitjor que la del BM Torrelavega.
Després del descans, no és que el tema millorés gaire, més aviat va empitjorar. Els de Jacobo Cuétara es van posar fins als 6 gols i van mantenir aquesta diferència, pràcticament, durant 20 minuts. Fins que el Balonmano Granollers va despertar i, en poc més d’un minut, va reduir aquesta diferència a tres gols, passant del 31-25 al 31-28, amb set minuts i mig per davant.
Què va passar per aconseguir això?. Diverses coses que, per separat, no signifiquen gaire però que si s’ajunten ofereixen oportunitats per capgirar un partit. La primera, que Panitti va tornar a la pista (va sortir de titular però no parava ni una davant la facilitat de la seva defensa, com li va passar a Roberto Rodríguez). La segona, la tornada a la pista d’un cansat Antonio García que continua sent indispensable en atac. La tercera, que va haver de seure un Pablo Urdangarin “super excitat” i erràtic, per Moyano, que va donar més estabilitat a l’atac vallesà. I, la quarta i especialment important, la defensa pressionant als exteriors i als llançadors locals que canviava de 3-2-1 a 3-3 constantment.
Tal com va passar al desembre al Palau, el Granollers va fer la gesta i va aconseguir empatar el Torrelavega a falta d’un minut i setze segons a 34 gols gràcies a un gran llançament d’Antonio García. Però quedaven 76 segons i els càntabres van ser capaços de treure ràpid i que Isidoro Martínez aconseguís el 35-34 faltant només 43 segons. Semblava temps suficient perquè els vallesans poguessin empatar però, després del temps mort de Rama i malgrat les oportunitats, aquesta vegada Antonio García no va aconseguir el miracle i el pal va resoldre el partit mantenint la victòria del Bathco Torrelavega.
És una llàstima que, després d’un esforç impressionant, els nois de Rama no hagin aconseguit mantenir la segona posició a la taula classificatòria, posició que ara ocupa el potent Bidasoa d’Irún. És una llàstima que un cop aconseguida la remuntada no s’hagi culminat. Però ningú no podrà negar que aquest equip ho continua intentant encara que, després de jugar tant temps al límit del precipici, finalment hi hagi caigut.
Queden tres partits de competició encara per saber si el BM Granollers pot accedir directament a Europa o ho ha de fer mitjançant una fase classificatòria a mitjans d’estiu, com aquest any. Per això ha de guanyar els tres partits pendents: a casa davant el Cangas de Morrazo i Guadalajara i fora a Nava. I creuar els dits perquè els irundarres perdin, almenys, un dels tres compromisos que tenen fora (Valladolid i Puente Genil) o a casa davant el Logroño. Recordem, de res serveix al Granollers empatar a punts perquè l’average és favorable als bascos.
