La cartelleria ha aparegut adherida en espais tan diversos com les instal·lacions de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) del carrer Sant Josep, un edifici municipal, així com a la façana d’una antiga òptica situada a la cèntrica plaça de la Porxada, entre altres punts. En alguns casos es tracta d’equipaments públics i, en d’altres, de propietats privades alienes al conflicte que es pretén denunciar.
La reivindicació del dret a l’habitatge i l’oposició als desnonaments formen part del debat social i polític actual i compten amb el suport de nombrosos col·lectius ciutadans. Tanmateix, la utilització de façanes, mobiliari urbà i edificis públics o privats com a suport per a aquest tipus de campanyes torna a obrir el debat sobre els límits de la protesta i el respecte per l’espai comú.
Més enllà del fons de la reivindicació, la col·locació de cartells sense autorització suposa embrutar elements que pertanyen a tots els ciutadans o a particulars que no tenen res a veure amb la controvèrsia. Una pràctica que, lluny de reforçar el missatge, pot acabar generant rebuig entre una part de la població i restant credibilitat a unes demandes que, per a molts, són legítimes i mereixen ser defensades per vies compatibles amb el respecte al patrimoni públic i privat.
