I això és el que passa amb l'hegemonia socialista a Granollers. Els darrers sondejos no només han encès les alarmes als despatxos oficials, sinó que han posat en alerta un sentiment que plana pels carrers de la ciutat, des de la Porxada fins als barris més allunyats del centre: el PSC es dirigeix, com a mínim, a perdre la majoria absoluta en les properes eleccions municipals.
Aquest enfonsament no és un accident geogràfic ni un fenomen meteorològic imprevist. És el resultat directe d'una profunda i prolongada desconnexió. Les enquestes reflecteixen un veredicte ciutadà implacable davant una paràlisi que ja no es pot dissimular sota la propaganda oficial.
Granollers arrossega, des de fa temps, els símptomes d'una gestió esgotada, caracteritzada per una alarmant incapacitat per continuar governant amb l'alçada de mires que exigeix una capital de comarca. La confiança, aquell fil invisible però ferm que uneix els governants amb els seus veïns, s'ha trencat de manera irreversible.
I no només s'ha trencat entre aquells que buscaven una alternativa, sinó també al mateix cor de la seva base electoral. El desencís s'ha instal·lat entre aquests votants de tota la vida, que avui contemplen amb decepció com el projecte que un dia va dinamitzar la ciutat s'ha convertit en una maquinària burocràtica allunyada de la realitat.
El nucli d'aquest desencís ciutadà rau en tres mancances flagrants que defineixen el dia a dia no només del consistori, sinó també de la ciutat. Quines? La manca d'una comunicació honesta, la incapacitat estructural per donar solució als problemes quotidians i l'alarmant sensació que l'actual equip de govern ja no sap què fer amb el futur de Granollers.
Governar no consisteix a atrinxerar-se en les majories per aplicar el silenci administratiu com a resposta. Els veïns es troben cada dia amb un mur invisible quan intenten traslladar les seves demandes. Hi ha un buit comunicatiu on les queixes per l'estat dels carrers, la inseguretat percebuda o la manca de dinamisme comercial cauen en sac foradat.
L'actual govern municipal governa d'esquena a la ciutadania, confonent l'estabilitat institucional amb un immobilisme absolut. Quan una administració perd la capacitat d'escoltar, automàticament perd la legitimitat per liderar.
El símptoma més evident d'aquest final de cicle no es troba en les paraules de l'oposició, sinó en les mateixes accions desesperades del govern municipal. La campanya electoral ja ha començat de manera oficiosa i el seu rastre és perfectament detectable en els comptes públics. La desesperació té un preu molt concret i quantificable en aquesta ocasió. Una modificació pressupostària d'última hora per a aquest any 2026 que injecta una partida d'1,6 milions d'euros directes per cobrir les despeses ordinàries, augmentant sobretot les partides de neteja i manteniment.
És una maniobra clàssica, de manual, però que al Granollers d'avui resulta feridora per l'evidència del seu oportunisme. Durant anys, la ciutadania ha conviscut amb voreres esquerdades, zones abandonades, brutícia crònica en múltiples racons i pedaços provisionals que amb prou feines duren mig dia. Tanmateix, davant la proximitat de les urnes i la por real de perdre el control absolut del ple, s'activa d'urgència el diner públic. Allò que no han estat capaços de planificar, cuidar ni mantenir durant tot un mandat, pretenen solucionar-ho ara, desesperadament, en pocs mesos, regant la ciutat amb un milió i mig d'euros d'última hora.
El desplegament ja comença a ser visible. Els camions de neteja, que abans escassejaven, es multipliquen per moments i les brigades municipals s'afanyen a tapar, a contrarellotge, els forats que esquitxen la via pública. Es busca generar un miratge d'eficiència instantània, una rentada de cara exprés perquè els veïns oblidin l'abandonament dels darrers anys just abans d'exercir el seu dret a vot.
L'ús dels pressupostos com a eina de salvació partidista és una estratègia que subestima profundament la intel·ligència de la ciutadania de Granollers. Els diners que pertanyen a tots els contribuents es converteixen així en el fons de maniobra d'una campanya electoral dissenyada des del pànic a perdre el poder.
Aquesta manera de procedir ens aboca a un escenari de desesperació total. Una ciutat no es pot gestionar a cop d'impulsos electorals ni mitjançant pedaços d'última hora finançats a base de modificacions pressupostàries d'urgència. La improvisació degrada les institucions i destrueix qualsevol planificació seriosa a curt i llarg termini.
Si els problemes estructurals de Granollers es redueixen a un exercici cosmètic d'asfalt i neteja just abans de les eleccions, l'endemà dels comicis la ciutat tornarà a caure en la mateixa paràlisi de sempre, però amb les arques públiques més buides i els problemes de fons intactes, sense resoldre, com ara l'augment de la inseguretat, que va de mal en pitjor.
Això és una cosa que els ciutadans ja no es poden ni es voldran permetre. El Granollers del segle XXI no pot continuar tutelat per una inèrcia de més de quaranta anys que avui només ofereix pedaços i desatenció. L'exigència democràtica i la dignitat dels veïns estan molt per damunt dels interessos de supervivència d'unes sigles.
El truc de tapar els sots a pocs mesos de les eleccions per amagar la manca d'idees ja no fa efecte. La pèrdua de la majoria absoluta no serà un càstig injustificat, sinó la conseqüència lògica d'un govern que va oblidar la seva obligació d'escoltar i servir la ciutadania de manera constant, i no només quan el calendari electoral li estreny la sabata. La reconstrucció de la confiança i el futur de Granollers comencen per no tolerar l'engany de la desesperació.
#RecuperemGranollers
Cristina Tarrés
Portaveu del GM Vox
