Veïns de Roger de Flor de Granollers espantats per diversos “sense sostre” que dormiten als baixos dels seus habitatges
Que Granollers no és una bassa d’oli on les papallones voleien alegrement de flor en flor, com a vegades se’ns vol fer veure, ho sap tothom. Però del que potser no són conscients la majoria de ciutadans de la capital del Vallès Oriental és que cada dia hi ha un major nombre de persones “sense sostre” que dormiten als nostres edificis, als baixos de casa nostra i que, al marge del problema social, causen veritables problemes veïnals.
És el cas del que està passant als veïns dels cinc blocs del carrer Roger de Flor, dels edificis coneguts popularment com “els de la Caixa”, ja que allí hi havia una important oficina d’aquesta entitat bancària. Des que la Caixa va anar tancant oficines i aquests espais han estat ocupats per negocis menys mediàtics, aquell veïnat en concret ha començat a patir ocupacions de via pública contínues.
Recordem que aquest fenomen es produeix enmig del denominat Barri dels Instituts, on cada dia estudien milers d’alumnes de primer cicle (2 escoles públiques) i de Formació Professional o 2n cicle (altres dos instituts). Així mateix, en aquest edifici, a la part posterior, davant del passeig fluvial recentment remodelat, hi ha les instal·lacions del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CASD) Granollers | Fundació Hospitalàries, conegut popularment com el “centre de metadona” i que porta més de 25 anys convivint amb el veïnat de forma natural i sense incidències.
En qualsevol cas, el fenomen “sense sostre” d’aquest edifici es remunta a fa uns pocs anys, quan una parella d’indigents es barallaven per ocupar aquest espai i “llogaven” dormitoris a l’aire lliure. Fins i tot “van llogar” la caseta del jardiner del parc d’aquest conjunt residencial. L’Ajuntament de Granollers, al qual es va cedir el parc per part de la propietat fa uns 30 anys, va actuar aquest estiu enderrocant la caseta i “alliberant” el problema.
Al marge del mal a la imatge i del problema d’inseguretat, salubritat, etc. que genera la situació dels “sense sostre” sota els seus habitatges i enmig d’un parc infantil, i coneixent el fet social, els veïns de la zona manifesten el seu malestar perquè, fins i tot, aquests ocupants han pintat “No racismo” en alguna d’aquestes columnes quan mai no ha existit tal problema, en un intent de desviar el fet real revestint-lo de problema xenòfob. Mentre havien habitat un o dos “sense sostre” la qüestió estava més o menys consentida i controlada, però ara mateix, pensen els veïns que el tema s’ha descontrolat i comença a ser necessari aturar-ho.
El veïnat està en contacte amb l’Ajuntament, així com amb equips jurídics, per conèixer les probables solucions. Perquè actualment aquest tipus de situacions és molt comú al nostre país i existeix certa predisposició jurídica a la cobertura dels que ocupen espai públic o, com és el cas d’aquests porxos d’edifici, privat d’ús públic.