Els seients que continuem ocupant
Entre subtils contradiccions, apareix un detall que tranquil·litza: Junts continuarà tenint consellers en entitats com Aena, Renfe o RTVE. Així que, no tot és tan radical: tu et trenques amb el Govern, però et quedes amb la taula de direcció, el cafè de l’oficina i… els beneficis d’entrar al consell. Ruptura… “amb manteniment”. Algú podria pensar: “I la coherència?” Ah, aquesta va quedar aparcada a la cantonada mentre es signava l’acord i s’aprovaven nomenaments.
Missatge al Govern, sí… però no tant
La coreografia va funcionar: missatge rotund, teatralitat, anell de micròfons… No obstant això, no va venir acompanyat d’eleccions anticipades ni de moció de censura immediata. Junts avisa que ja no donarà suport al Govern, però sembla que sense voler apagar el llum del despatx dels seus. “Ja no ens hi asseiem”, diuen. Però sí que cobrem, sembla que afegeixin sense dir-ho. I mentrestant, l’Executiu respira, perquè en la pràctica… tot continua gairebé igual.
Qui surt perdent?
• Credibilitat de Junts: L’etiqueta de “ruptura” queda una mica buida si després el partit manté les posicions dins del mateix sistema que critica. Ja ho diuen alguns analistes: “ruptura fake”.
• Govern del PSOE: Pot somriure amb certa tranquil·litat. Ha estat acusat d’incomplidor, sí, però veient l’escena, no sembla que calgui córrer a convocar eleccions demà mateix.
• Ciutadans espectadors: Mentre el drama polític es munta, el cafè es refreda, els tuits rulen i els consellers entren per la porta giratòria del sistema.
Lliçó d’estil polític
Quan vulguis dir “s’ha acabat l’acord”, assegura’t que el contracte del teu conseller a l’empresa estatal estigui signat abans de deixar anar la frase: “Així no podem continuar”.
Trenques. Però només la part visible. El que realment importa —els pressupostos, els càrrecs, els seients— es queda. I tu en el “canvi”, però també ben acomodat a la direcció.
