Tal com està la política espanyola i catalana ens trobem en una clara dicotomia, amb dues visions oposades d'entendre l'economia.
Una, la de l'estalvi, busca no gastar de la hisenda pública i crear riquesa a partir de la iniciativa privada.
L'altra pensa el contrari. Cal que la hisenda pública encapçali la despesa i vol reduir la iniciativa privada a la mínima expressió.
Qualsevol pot entendre que el mur que separa principalment a la dreta i a l'esquerra es basa en això.
A Espanya i per tant també a Catalunya les visions de com va l'economia actual del país passa pel filtre del relat.
L'opció de les esquerres sona a més igualitari, més a "entre tots ho farem tot".
El fets i la historia demostren que quan el creixement d'una economia es basa només en augmentar el deute i la despesa pública, el país s'encalla i entra en crisi.
Sánchez afirma que l'economia "va com un tret" però certes dades afirmen el contrari:
-El deute públic ha augmentat un 36% des del 2018 (any d'entrada al Govern dels socialistes).
-Es prenen mesures que van clarament en contra dels empresaris i de la iniciativa privada com són l'augment d'impostos i la reducció de la jornada laboral.
-L'atur general, el femení i el juvenil duplica al de la mitjana europea.
-Seguim sense pressupostos i ens mantenim amb la pròrroga de la pròrroga.
-S'han malgastat els fons europeus i ara Espanya ha de donar moltes explicacions a la Comissió Europea.
Contràriament a tot l'anterior tenim el fet inqüestionable de que la iniciativa privada porta riquesa al país. Segurament molta més riquesa a uns (els poderosos) que als altres (la ciutadania de a peu). També és cert que sense control, la iniciativa privada i el mercat lliure portat a l'extrem genera una societat molt estratificada entre pobres i rics.
Llavors...a l'hora de triar, què triem, cigala o formiga?
No hi hauria un animaló que combini despesa i estalvi sota un paraigües de justícia social?
Hi ha espai polític entre els dos cantons del mur. Quin animaló l'ocuparà?
Que vingui ja!.
