La consellera Paneque explica les dades de la reserva pública de solars per a la construcció de 21.289 habitatges socials

Els Vallessos i el Baix Llobregat, les comarques que, percentualment, més aporten al Pla 50.000 Habitatges

Dijous, dia tradicional de mercat i “esmorzar de forquilla”, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la gironina Sílvia Paneque, va escollir Granollers (la ciutat del seu número dos i secretari general Jordi Terrades) i la nova zona del barri del Lledoner per donar a conèixer el detall que, a data d’avui, es té de la primera convocatòria de “Reserva Pública de Solars” que ja va avançar abans-d’ahir el president Salvador Illa en una conferència al Cercle d’Economia de Barcelona.

La consellera Paneque amb Alba Barnusell i Jordi Terrades
photo_camera La consellera Paneque amb Alba Barnusell i Jordi Terrades

En total, en aquesta primera tanda, han estat 226 ajuntaments catalans els que han posat sòl a disposició de la Generalitat per a la construcció d’Habitatge de Protecció Oficial en la seva modalitat de lloguer social, principalment. Aquests 226 municipis, recordem que Catalunya té 947 pobles, representen pràcticament una quarta part en nombre, però recullen més del 90% de la població catalana. A més d’aquests, s’han cedit 36 solars privats on es construiran 966 habitatges.

Els que s’han adherit a aquesta primera fase (sòl “net” disponible o edificis només amb l’estructura feta i poc més) han facilitat 666 solars, un número que pot representar l’“anticrist” segons alguns però que, per a la numerologia angelical (ja que estem triant Papa), significa “l’equilibri, la pau, l’harmonia i el creixement espiritual”. Esperem que, si més no en aquest cas, així sigui. En qualsevol cas, el que sí que és segur és que els 666 solars es convertiran en 21.289 habitatges que haurien d’iniciar la seva construcció en un any com a màxim.

Quan passem a la fase de detall per població, les dades són tan recents que la pròpia consellera les desconeix en la seva totalitat. Sí que és possible, segons ha informat l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, que la capital del Vallès Oriental ha ofert tres solars per a la construcció de poc més de 200 habitatges. En qualsevol cas, a aquest mitjà ens han sorprès certes dades que exposem conjuntament en el quadre estadístic següent, i no és altra que veure la diferència d’implicació de certes comarques respecte a d’altres.

Libro2
Font: Àrea de Territori, Habitatge y Transició Ecológica

En ell es veu la disparitat d’implicació per comarques, sobretot pel que la Generalitat anomena Àrea Metropolitana (Barcelona i rodalies). Si analitzem el nostre quadre observarem que el Baix Llobregat aporta un 40,60% més de construcció d’habitatge social, per sobre del seu impacte poblacional a Catalunya i a l’Àrea Metropolitana. El Vallès Oriental, amb Granollers al capdavant, i el Vallès Occidental, amb Sabadell i Terrassa com a ciutats més rellevants, aporten pràcticament el seu percentatge poblacional en nous habitatges. Però això no passa al Maresme i tampoc al Barcelonès.

En concret, és curiós observar que una zona com la del Maresme, en la qual el PSC té menys pes polític, aporta poc més de la meitat del seu propi impacte poblacional. Per això ens sorgeix el dubte de si els alcaldes i alcaldesses de les altres formacions polítiques han entès la importància que té l’acció per Catalunya i els catalans del Pla 50.000 habitatges públics de lloguer social o assequible, o si continuen fent política de rerefons segons dicti Waterloo o qui sigui. També podria ser que aquests municipis s’acullin a la segona convocatòria en massa, cosa que sorprendria però seria bona per als seus ciutadans.

la consellera Silvia Paneque
la consellera Silvia Paneque

Finalment, una altra de les àrees que estan encara molt per sota del que haurien d’aportar són els municipis pertanyents al Barcelonès: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. En concret, la comarca més habitada de Catalunya (al voltant de 2.400.000 habitants) amb pràcticament el 30% de la població catalana, aporta només el 19,49% dels solars i habitatges socials a construir. Ens imaginem que aquestes poblacions hauran de fer un esforç si volen acollir-se a la segona convocatòria de la reserva pública de solars que necessita Catalunya i que ha dissenyat l’equip de la consellera Sílvia Paneque.

En qualsevol cas, la consellera Paneque es va mostrar satisfeta amb les xifres assolides “tot i que queda molt per fer” i esperançada en la segona convocatòria de reserva pública de solars. Sílvia Paneque ha destacat que s’han aconseguit solars a la majoria de comarques catalanes, "el que garanteix l’equilibri territorial", i que gairebé la meitat, 308, estan ubicats en "zones de demanda tensada d’habitatge". Paneque ha anunciat que l’ICF (Institut Català de Finances) ja ha activat el finançament per construir els habitatges i que els promotors que tinguin la documentació a punt podran accedir-hi a partir del mes de juny i que fins al mes de setembre es treballarà amb els ajuntaments per activar els 490 solars que encara no tenen promotor.

Més a Política