La decisió de Junts contrasta frontalment amb el seu discurs públic dels últims mesos, en què el partit criticava la dependència energètica de Catalunya, alertava de l’impacte industrial de tancar Ascó i Vandellòs II i reclamava una transició energètica “realista i ben planificada”. Tanmateix, quan va arribar el moment decisiu, van optar per una abstenció que ha desconcertat fins i tot els seus propis votants.
Un tancament nuclear que avança sense frens
El calendari actual —que no va ser corregit gràcies a l’abstenció de Junts— manté l’apagat escalonat d’Almaraz entre 2027 i 2030. Després vindran Ascó I i II, Cofrents i finalment Vandellòs II. El parc nuclear espanyol, que aporta el 20% de l’electricitat del país de manera estable, quedarà reduït a la mínima expressió en tot just una dècada.
A Catalunya, l’impacte serà majúscul: Ascó i Vandellòs II produeixen al voltant del 50% de l’electricitat consumida al territori. El seu tancament situaria Catalunya en una posició energètica extremadament vulnerable, obligant-la a dependre de l’Aragó, del gas o fins i tot de França en moments de màxima demanda. Experts i associacions industrials han alertat que aquesta situació podria comprometre la competitivitat del clúster petroquímic de Tarragona, els centres de dades i altres sectors estratègics.
Un gir inesperat de Junts
El desconcert s’ha instal·lat en l’àmbit polític català. Junts havia coquetejat recentment amb la possibilitat de forçar una revisió del calendari nuclear, fins i tot sumant-se a iniciatives del PP i de Vox en votacions puntuals. Aquesta línia semblava consolidar-se quan advertien que Catalunya no estava preparada per a un apagat accelerat.
Tanmateix, l’abstenció en aquesta votació crucial —i sense contraprestacions polítiques visibles— ha deixat obert un interrogant: per què Junts va renunciar a pressionar el Govern en un tema que ells mateixos havien elevat a prioritat estratègica?
Interrogants sobre la coherència política
La maniobra ha estat interpretada a Madrid com un gest de “bona voluntat” envers el Govern, especialment en vigílies de negociacions pressupostàries. Però a Catalunya, el moviment es percep com una cessió inexplicable en matèria energètica. L’abstenció, en la pràctica, deixa sense protecció Almaraz i precipita un tancament nuclear que afectarà directament la seguretat de subministrament i l’economia catalana.
Les explicacions públiques de Junts han estat vagues i contradictòries, centrades en tecnicismes parlamentaris o en acusacions velades al PP. Tanmateix, els fets són tossuts: la seva abstenció va permetre que el Govern consolidés un calendari nuclear que Catalunya no pot compensar a curt termini.
Conclusió: un pas enrere en la sobirania energética
L’impacte de l’abstenció és clar: es manté un calendari de tancaments sense garanties alternatives. Ni pròrrogues, ni inversions específiques, ni compromisos industrials. Catalunya, mentrestant, s’enfronta a un panorama incert que podria traduir-se en més dependència externa, electricitat més cara i menor competitivitat.
La política energètica no admet improvisacions. I la decisió de Junts —o la seva manca de decisió— deixa Catalunya exposada a un futur energètic que avui està més en dubte que mai.
