Des de la tribuna, la portaveu de VOX va exigir “la devolució immediata de tots els menors estrangers no acompanyats als seus països d’origen”, qüestionant també la seva edat: “exigim saber quins d’ells menteixen i són majors d’edat perquè siguin igualment repatriats”. El seu discurs es va articular sobre la idea que aquests menors haurien de romandre en el seu entorn familiar: “els menors on han d’estar és amb les seves famílies […] quedar-se amb els menors d’altres països és un segrest institucional”.
La intervenció no es va limitar al pla migratori. García Fuster va vincular la qüestió amb la gestió dels recursos públics, denunciant que “mentre vostès diuen que manquen de recursos per donar seguretat als menors espanyols tutelats, estan gastant milers de milions en menes i exmenes”. En aquest punt, el missatge va girar cap a una reivindicació reiterada: “primer els de casa, primer nosaltres, els espanyols […] prioritat nacional, prioritat nacional”.
El concepte de “prioritat nacional” va vertebrar tota la intervenció, plantejat com a eix polític sense matisos: “aquí no hi ha mitges tintes: o s’està del costat dels espanyols […] o s’és còmplice del sistema que els ha fallat”. La portaveu va insistir que els recursos socials s’han de dirigir en primer lloc a la població autòctona: “és el deure dels nostres governants cuidar del seu poble, no del poble de Mohamed VI”.
En el tancament, García Fuster va restar importància a les crítiques rebudes i va reafirmar la posició del seu grup: “nosaltres sabem perfectament a qui ens devem […] i ens devem als espanyols”. Una conclusió que va resumir en una consigna repetida fins al final: “una i mil vegades, prioritat nacional”.
La intervenció va deixar un hemicicle dividit i va tornar a situar el debat migratori en un dels seus punts més sensibles, amb un discurs que busca confrontar directament models oposats de gestió social i política. La poden veure íntegrament a continuació.@mariaegarciafuster #prioridad #ayudas #españa🇪🇸 #vox ♬ sonido original - María García Fuster
