Al febrer de 2021 va rebre un correu conjunt de les Conselleries d’Educació i Sanitat de la Generalitat de Catalunya, que li indicava l’obligatorietat, entre cometes, de vacunar‑se i ser un exemple per a la comunitat educativa. Se li va assignar, sense possibilitat d’elecció, la vacuna d’AstraZeneca. García es va inocular el 24 de febrer de 2021, convençut de fer un bé col·lectiu, essent informat únicament de possibles efectes lleus.
Tot va canviar el 17 de març de 2021. Després d’un període de cansament extrem que atribuïa a les oposicions que acabava d’aprovar, va començar a patir mal de panxa, inflor i, finalment, a treure sang per la boca. Va ser ingressat d’urgència amb un diagnòstic crític de tromboembolisme pulmonar bilateral de gran càrrega, hemorràgia alveolar i trombosi porto‑esplènica amb plaquetopènia.
Durant la seva hospitalització, la vacunació amb AstraZeneca va ser temporalment paralitzada a Espanya després de la mort de la professora Pilar González Bres per un trombo de seno venoso. A Pedro García li van trobar primer un trombo al pulmó i després un inusual a la vena porta. Les seves plaquetes van caure de 270.000 a 50.000.
El docent va estar de baixa fins a juliol de 2022. Tant el Departament d’Educació com Asepeyo van rebutjar la seva sol·licitud de canvi de contingència a accident laboral, argumentant que la vacunació havia estat voluntària i sense relació amb el seu lloc. Això el va obligar a iniciar la via judicial.
Pedro García té, a la seva esquena, dues victòries morals. La primera és el document de l’Agència Espanyola de Medicaments que va certificar que les seves dolències eren 100 % culpa de la vacuna. La segona és la sentència judicial. El jutge li va donar la raó, reconeixent el succés com a accident laboral. El qual li va proporcionar una gran satisfacció personal.
Actualment, García ha tornat a treballar. Si bé el problema pulmonar es va resoldre, la vena porta que rega el seu fetge està tapada al 100 %. El seu fetge es rega gràcies a capil·lars creats per l’òrgan mateix. Encara que fa vida normal, aquesta resolució judicial és un comodí per a un hipotètic futur en cas que la seva salut es deteriori, i posa fi a un període en què ell i altres afectats se sentien abandonats. Vam passar d’essencials a invisibles, com va comentar en el seu moment.
Ara Pedro García vol una tercera victòria moral. I aquesta és poder publicar un còmic titulat “La vacuna ens va canviar la vida”, amb dibuixos de Daniel Torrado. Per això ha posat en marxa un crowdfunding per poder recaptar els diners necessaris per editar‑lo. La direcció és https://www.verkami.com/projects/42367‑17‑de‑marzo‑fue‑la‑vacuna .
Com s’explica, cada afectat de la vacuna covid té un dia assenyalat on la seva vida va canviar completament. En aquest còmic descobriràs la història de Pedro, docent que va seguir les instruccions de l’Estat per vacunar‑se i frenar la pandèmia i com una trombosi, provocada per la vacuna, li va canviar la vida per sempre. 17 de març, simbolitza la lluita per visibilitzar la necessitat que l’Estat atengui tots aquells treballadors essencials afectats greument pels efectes de la vacuna i com la Justícia ha obert una porta a la reparació, amb una sentència històrica.
Aquest còmic és un emotiu homenatge a tots els familiars dels afectats, a aquells als qui la vacuna també els va canviar la vida completament i en especial a les famílies de Maria del Pilar (professora de matemàtiques en diversos centres educatius d’Andalusia), Mario (professor de l’Institut Universitat Laboral de Toledo), María Concepción (Auxiliar Educatiu a Aldees Infantils SOS de Tenerife) i Francisco (Cabo de caçadors de Muntanya del Regiment Amèrica 66 de Navarra). Quan es compleix el cinquè aniversari de l’inici de la vacunació COVID a Espanya, aquest còmic aspira a catalitzar l’analisi —més que necessari— del que ha passat des del punt de vista polític, periodístic i social.
Còmic de 64 pàgines en què Daniel Torrado narra la història de Pedro García, des dels primers símptomes de la seva afecció fins que el jutge va dictar sentència, passant per l’hospitalització, la compareixença a la comissió d’investigació de la vacuna, la creació d’ATEAVA, el judici… El pròleg és de la periodista Laura G. de Rivera i l’epíleg de Sara García de las Heras, secretària d’Acció Sindical i Ocupació d’USO. Esperem que aconsegueixi la seva finalitat.
