A aquestes alçades d’agost, parlar d’èxit seria absurd. Els equips fa tot just unes setmanes que treballen, encara queda pràcticament un mes per a l’inici de la competició oficial i una mica més perquè arribi Europa. Els resultats són, per tant, el menys important. Molt més interessant és observar quines coses han canviat i, sobretot, quines continuen exactament igual.
En el masculí tampoc no hi podia haver gaires sorpreses perquè la plantilla manté bona part de l’estructura de la temporada passada. La principal novetat d’aquests dies ha estat recuperar Marcos Fis, absent en la presentació de l’equip després de la seva participació amb la selecció espanyola júnior. Pràcticament sense entrenaments amb els seus companys, va disputar al voltant de mitja hora i, especialment durant la segona part, va deixar algunes mostres del que pot aportar. És un jugador resolutiu, capaç d’assumir responsabilitats ofensives i d’oferir una cosa que aquest Granollers necessita moltíssim: gol.
El mateix es pot dir de Pablo Urdangarin, especialment perillós en atac. Entre tots dos poden proporcionar una capacitat ofensiva important des d’aquest sector, tot i que precisament aquí apareix una de les incògnites que acompanyarà l’equip durant la temporada: Granollers continua sense disposar de gaires llançadors purs capaços d’amenaçar des de nou o deu metres en atac estàtic. Bona part del seu perill necessita la cursa, la penetració, el moviment de pilota i la velocitat.
Ferran Castillo transmet bones sensacions
I per això adquireix encara més importància Ferran Castillo. Per a mi va ser el millor jugador del partit. Després d’una primera part força grisa de l’equip i d’arribar al descans per darrere en el marcador, Castillo va ser un dels responsables de capgirar el partit. Granollers va accelerar, va trobar solucions ofensives i va arribar a disposar de cinc o sis gols d’avantatge abans d’administrar el resultat fins a la victòria.
Però el més important no va ser només el partit. Castillo sembla més sòlid físicament, més fort i progressivament més a prop del jugador que s’esperava abans d’aquella gravíssima lesió que el va mantenir tant de temps apartat de les pistes. El seu creixement pot ser una de les millors notícies per a Antonio Rama. Granollers necessita que assumeixi definitivament un paper protagonista, no només per la seva capacitat de llançament, sinó especialment per les seves penetracions i les constants ruptures de la defensa rival.
Si Castillo aconsegueix convertir-se en una amenaça permanent per l’esquerra —la dreta de les defenses—, els rivals ja no podran concentrar-se tant en l’altre sector de l’atac, el que dominen els dos esquerrans d’or. I això pot acabar beneficiant també pivots i extrems. Obrir les defenses serà una de les grans obligacions ofensives del Granollers d’aquesta temporada, perquè els rivals saben perfectament on són les seves virtuts i on poden fer-li mal.
La defensa, l’assignatura pendent
El problema més evident continua sent al darrere. La defensa segueix sent el punt feble de l’equip i difícilment es podrà comparar amb algunes de les que Granollers va tenir en temporades anteriors. Els efectius són diferents. És una defensa menys expeditiva, menys física i també, inevitablement, més fàcil de sancionar pels àrbitres. El que no li falta és intensitat. I precisament aquesta intensitat pot tenir un preu: caldrà vigilar les exclusions quan comencin la Lliga i Europa. Jugadors com Juan Palomino hauran d’aprendre a administrar millor aquesta agressivitat defensiva, perquè jugar massa minuts amb un home menys pot resultar caríssim per a l’equip.
Aquí apareix, probablement, el risc més gran del nou Granollers: que massa partits acabin convertint-se en un intercanvi permanent de gols per sobre dels trenta. Ja va passar massa vegades la temporada passada. Si el partit es converteix simplement a córrer, rebre gol, treure ràpidament de centre i tornar a marcar, Granollers té armes per competir, però no sempre en sortirà vencedor. Hi ha equips extraordinàriament preparats precisament per a aquest handbol d’anada i tornada. Ahir es va aconseguir vèncer per 34 - 31 al Wacker Thun suís, però la moneda no sempre caurà de cara.
Antonio Rama s’haurà de tornar a reinventar. No seria precisament la primera vegada. Haurà de recolzar-se en els veterans —Figueras, Deumal, Urdangarin i el reduït nucli experimentat de la plantilla— i, simultàniament, accelerar el creixement dels joves procedents del planter. No hi ha gaires alternatives: aquests joves hauran de jugar, equivocar-se, aprendre i créixer mentre la competició ja estigui en marxa. Rama i Robert Cuesta els hauran de donar confiança, perquè bona part del sostre esportiu de l’equip dependrà precisament de la seva evolució.
Les noies guanyen per 27-25 l’Amicitia Zürich
En categoria femenina, el KH-7 BM Granollers també va aixecar el Ciutat de Granollers, imposant-se per dos gols a un altre rival suís. Tampoc no va ser una victòria senzilla ni permet extreure’n grans conclusions. L’equip dirigit per Morales afronta el seu propi procés de reconstrucció, condicionat per les baixes i per lesions importants, però aquestes primeres setmanes permeten, almenys, apreciar una evolució positiva. Després dels problemes patits la temporada passada, començar acumulant confiança tampoc no és una qüestió menor.
El balanç, per tant, ha de ser prudent. Granollers comença aproximadament on va acabar la temporada passada: amb dubtes defensius, més possibilitats ofensives i l’obligació de continuar fabricant jugadors pràcticament sobre la marxa. Però encara queden més de tres setmanes de preparació i moltíssima feina per fer. El Ciutat de Granollers ha servit per aixecar dos trofeus i retrobar-se amb el Palau. Per saber fins on poden arribar realment aquests dos equips caldrà esperar. L’agost és per entrenar, corregir i provar. La veritat començarà quan arribin els punts.
