El centre disposa de 14 places residencials, cinc de les quals estan ocupades per aquestes víctimes. Igualtat i el Govern de Ceuta han acordat, a més, que puguin romandre a les instal·lacions més enllà de les 72 hores inicialment previstes, en funció de les seves necessitats i circumstàncies.
El departament que dirigeix Ana Redondo assegura que, des de l’inici de la crisi, la Unitat de Coordinació de Violència contra les Dones de Ceuta ha treballat específicament en la protecció de dones i nenes i en la recerca d’espais diferenciats per reduir el risc de noves situacions de violència.
Igualtat també ha precisat que el 016 no ha rebut des del 4 d’agost cap trucada vinculada a la crisi migratòria de Ceuta, data en què es va activar el Pla de Contingència de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. L’absència de trucades al 016, però, no significa que no s’hagin produït denúncies o atencions per altres vies.
De fet, les dades conegudes fins ara dibuixen una situació més àmplia. La Fiscalia de Ceuta havia informat de 13 denúncies formalitzades per agressió sexual fins al 17 d’agost, mentre que altres informacions posteriors eleven a almenys 15 els casos denunciats des de l’entrada massiva. Aquestes xifres no s’han de confondre amb les cinc persones actualment allotjades i ateses al Centre de Crisi, ja que es tracta d’indicadors diferents.
La confirmació d’Igualtat torna a posar el focus sobre una de les conseqüències més delicades de la crisi de Ceuta: l’especial vulnerabilitat de dones i menors en situacions d’amuntegament i emergència migratòria, i la necessitat de distingir entre els casos denunciats, les víctimes ateses sanitàriament i aquelles que requereixen allotjament i protecció especialitzada.
