L’Executiu presenta la norma com un avanç prudent. La ministra de Sanitat, Mónica García, defensa que és una regulació “flexible” que es podrà ampliar a mesura que creixi l’evidència científica. Tanmateix, aquest mateix argument reflecteix la por política a un debat encara carregat d’estigmes. A Europa, països com Alemanya o Portugal ja permeten la dispensació controlada a les farmàcies i una prescripció més àmplia per part dels facultatius, sense que això hagi derivat en un descontrol sanitari.
La ministra de Sanitat, Mónica García, ha defensat una regulació “prudent i basada en l’evidència científica”, una fórmula que pretén garantir control i seguretat, però que alhora evidencia la por d’obrir un debat més ampli sobre els usos terapèutics del cànnabis. El text no contempla dispensació en farmàcies comunitàries ni l’autocultiu per a ús mèdic, una limitació que diverses associacions de pacients han qualificat de “pas a mig camí”.
A Catalunya, on els hospitals públics i concertats tenen una estructura farmacèutica avançada, l’aplicació pràctica del decret dependrà de la coordinació entre el Departament de Salut i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que haurà de definir en els propers mesos les dosis, formulacions i usos concrets. Els metges d’atenció primària queden, per ara, al marge.
Catalunya ha estat històricament pionera en programes de reducció de danys i en polítiques de salut pública basades en l’evidència. En aquest context, la nova normativa estatal suposa tant una oportunitat com un repte: implementar un model hospitalari que garanteixi l’accés equitatiu als tractaments sense generar noves desigualtats territorials.
El decret no és una revolució, però sí un canvi simbòlic: Espanya abandona, almenys en part, l’immobilisme que envoltava el cànnabis medicinal. Resta comprovar si aquest primer pas obrirà la porta a una regulació més àmplia i coherent amb les necessitats reals dels pacients.
