Una de les dades més preocupants és que el 72% de les persones que pateixen MPOC a Espanya continuen sense diagnosticar. La malaltia afecta l’11,8% de la població major de 40 anys i manté elevades taxes d’infradiagnòstic, especialment entre les dones. Aquesta realitat provoca que milers de pacients convisquin durant anys amb símptomes com la manca d’aire, la fatiga crònica, la tos persistent o la pèrdua progressiva d’autonomia sense rebre el tractament adequat.
Els especialistes han insistit, a més, que la MPOC presenta una clara dimensió social. La seva incidència és més elevada entre les persones amb menys recursos econòmics, on conflueixen factors com el tabaquisme, pitjors condicions ambientals, dificultats d’accés al sistema sanitari i una menor capacitat per afrontar tractaments o canvis d’hàbits. En paraules dels experts, la malaltia «colpeja amb més força allà on hi ha menys recursos», ampliant les desigualtats existents i afectant especialment els col·lectius més vulnerables.
Durant la trobada es va reclamar un major esforç institucional per impulsar el diagnòstic precoç, reforçar la prevenció, millorar la coordinació entre nivells assistencials i garantir un accés equitatiu a les innovacions terapèutiques. Els professionals van recordar que la MPOC ja és la quarta causa de mort al món, impulsada principalment per l’envelliment de la població, el tabaquisme i la contaminació ambiental.
La conclusió de la jornada va ser clara: la MPOC no pot continuar sent una malaltia invisible. Darrere de cada diagnòstic hi ha persones que veuen limitada la seva capacitat per treballar, relacionar-se o simplement respirar amb normalitat. Combatre-la exigeix més recursos sanitaris, més prevenció i, sobretot, una major consciència social sobre una patologia que afecta milions de ciutadans i que continua avançant silenciosament.
