El déjà vu de José Luis Rodríguez Zapatero
Corria l’any 2011 quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va decidir imposar el límit de 110 km/h a les autopistes. L’argument era pràcticament el mateix: estalvi energètic i reducció de consum en un context de crisi. El resultat va ser força més discutible: Estalvi marginal i difícil de demostrar; Cost econòmic en senyalització i adaptació; Mesura percebuda com improvisada.
I què va passar? Que pocs mesos després, el mateix Govern la va retirar. Fi de l’experiment.
Sumar: quan les idees caducades tornen a escena
Ara, més d’una dècada després, Sumar —la formació de Yolanda Díaz— decideix recuperar la recepta. Reduir la velocitat a 110 km/h a les autopistes. Però el problema no és només que la idea sigui antiga. És que sembla dissenyada des d’un despatx… sense mirar la realitat.
La proposta parteix d’una premissa que grinyola: que circulem lliurement a 120 km/h. Però qualsevol que condueixi a Barcelona, Madrid, València o qualsevol gran àrea metropolitana sap perfectament que assolir els 110 km/h ja és, moltes vegades, una utopia.
Entre caravanes, trànsit dens, accessos saturats i obres constants la velocitat real està molt per sota i produeix més despesa en combustible i dany a la castigada capa d’ozó que qualsevol mesura reductora de velocitat.
Aleshores, la pregunta és inevitable: quin problema real pretén solucionar aquesta mesura?
Menys velocitat… i menys embussos també?
Perquè és clar, si la lògica és reduir consum… també reduiran les cues? Eliminaran els embotellaments de l’AP-7? Faran desaparèixer les retencions d’entrada a Barcelona o Madrid? A les rondes barcelonines o a les “M” de Madrid es circularà amb tanta fluïdesa que podrem cantar i ballar d’alegria?
O això no entra en el paquet? Perquè el veritable problema no és anar a 120. El problema és que moltes vegades no pots ni anar a 60.
La política simbòlica davant de la realitat
La sensació que deixa la proposta és clara: més gest que solució. Una mesura fàcil d’anunciar, que sona bé en titulars, però amb un impacte real més que discutible. I que, a més, ja va fracassar una vegada.
Sumar arriba a aquesta proposta en un moment delicat, amb una pèrdua evident de suport electoral. I potser per això sorprèn encara més que l’aposta sigui recuperar mesures del passat en lloc d’afrontar problemes reals: mobilitat, infraestructures, transport públic eficient (sí, aquests trens que mai se sap si arribaran…).
Perquè reduir 10 km/h pot sonar bé… però no arregla res de fons.
La pregunta que queda en l’aire
Al final, la qüestió no és si es pot anar a 110 quilòmetres per hora. La qüestió és si això millora la vida d’algú. I, sobretot, si els qui proposen aquestes mesures han estat alguna vegada en hora punta en una autopista catalana, per posar un exemple.
Perquè si hi han estat… sabran que el problema no és la velocitat. És tot el que hi ha al darrere. Són ells: el Gobierno, les seves mesures errònies i la manca d’inversions. Que sapiguem, i tot i que ho dissimulen molt bé, Sumar continua sent Gobierno d’Espanya, en aquest moment….
