Andalusia no és Extremadura: Vox faria bé de no tensar massa la corda

Vox té tot el dret del món a negociar, exigir compromisos i intentar fer valer els vots que milers d'andalusos li van atorgar a les urnes. Això forma part de la democràcia. El que potser no forma part d'una bona estratègia és convertir aquesta negociació en una demostració permanent de força fins al punt de posar en risc la governabilitat d'Andalusia.

Perquè hi ha una diferència substancial entre negociar i jugar al límit. Juanma Moreno no ha aconseguit superar la primera votació d'investidura i disposa ara de tot just unes hores per intentar arribar a un acord. És lògic que Vox vulgui obtenir garanties que determinades polítiques canviaran. Però també hauria de preguntar-se què passaria si la negociació fracassa i Andalusia es veiés abocada a una repetició electoral, malgrat que tinguin dos messos més per seguir negociant a contrarellotge.

La resposta no està escrita. I precisament per això és perillosa. Existeix la possibilitat que els ciutadans reforcin Vox. Però també existeix la possibilitat —gens descartable— que una part important de l'electorat andalús interpreti que qui ha impedit la formació d'un govern ha estat, precisament, el partit de Santiago Abascal. En aquest escenari, molts votants moderats del centredreta podrien concentrar encara més el seu suport en el Partit Popular per evitar tornar a viure mesos de bloqueig polític.

Andalusia ja ha demostrat en altres ocasions que premia l'estabilitat quan considera que hi ha una alternativa clara. No és un territori especialment procliu als experiments prolongats ni a les negociacions eternes.

Per això convé recordar que la política no consisteix únicament a mesurar forces, sinó també a interpretar correctament l'estat d'ànim de la societat.

Vox disposa avui d'una oportunitat extraordinària per influir en el futur govern andalús, introduir una part del seu programa i demostrar que sap convertir vots en polítiques reals. Si aquesta oportunitat es transforma únicament en una batalla tàctica per maximitzar el cost polític del Partit Popular, corre el risc que el resultat final sigui exactament el contrari del que buscava.

Les repeticions electorals són una ruleta. Qui creu controlar-ne el resultat acostuma a acabar descobrint que els ciutadans voten amb criteris molt diferents dels càlculs dels partits.

Extremadura oferia unes circumstàncies polítiques concretes. Andalusia presenta un escenari completament diferent, amb un lideratge molt consolidat de Juanma Moreno i un electorat que ha demostrat valorar l'estabilitat institucional per damunt de moltes altres consideracions.

Per això, si algú em demanés un consell polític, seria molt senzill: negociar amb fermesa, sí; tensar la corda fins a trencar-la, no. Perquè, de vegades, l'error més gran no consisteix a cedir, sinó a creure que sempre es pot guanyar una partida tornant a repartir les cartes.