La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que actuacions com la que s’ha executat entre Sitges i Garraf són imprescindibles després d’anys de deteriorament acumulat en infraestructures clau. El tram afectat s’havia convertit en un dels símbols de la crisi de Rodalies, amb estructures malmeses per la corrosió marina i alguns elements que fins i tot van haver de ser apuntalats per garantir la circulació ferroviària.
Els treballs, iniciats al març, han obligat a circular per via única en un dels corredors ferroviaris més transitats de Catalunya. L’afectació ha impactat directament en la línia R2 Sud i en els serveis regionals que connecten Barcelona amb Tarragona, Lleida, Tortosa o Reus. En alguns casos, els viatgers han hagut de recórrer a autobusos llançadora o assumir increments significatius en els temps de desplaçament.
Malgrat això, les administracions defensen que l’esforç ha valgut la pena. Les obres finalitzaran abans del previst i permetran recuperar la circulació per ambdues vies, millorant la capacitat operativa i reduint bona part de les incidències que afectaven el corredor sud. L’actuació ha suposat una inversió de diversos milions d’euros i forma part d’un pla més ampli de modernització de la xarxa ferroviària catalana.
El cas dels túnels del Garraf posa de manifest un dels grans reptes de la mobilitat a Catalunya: la necessitat d’invertir durant anys per corregir dèficits històrics de manteniment. Les obres generen molèsties immediates, però l’alternativa seria molt pitjor: mantenir infraestructures envellides que comprometin la seguretat i la puntualitat dels serveis. De fet, els mateixos responsables ferroviaris admeten que moltes de les incidències patides durant els últims mesos són conseqüència directa de dècades de manca d’inversió i renovació.
La reobertura del corredor no suposa el final dels problemes de Rodalies, però sí que representa un pas important cap a la recuperació de la confiança dels usuaris. La xarxa ferroviària catalana continua tenint pendents actuacions estratègiques com el desdoblament de la R3, la modernització de nombrosos túnels i estacions o la futura línia orbital que connectarà diferents comarques sense passar per Barcelona.
La conclusió és evident: les obres del Garraf han estat incòmodes, costoses en temps per a milers de ciutadans i motiu de nombroses crítiques. Però també han estat necessàries. Perquè disposar d’un sistema de Rodalies eficient, segur i fiable exigeix assumir que la modernització de les infraestructures no es pot fer sense afectar temporalment el servei. La veritable qüestió ara és que aquest esforç no sigui un episodi aïllat, sinó l’inici d’una millora sostinguda que permeti a Catalunya disposar, finalment, d’una xarxa ferroviària a l’altura de les seves necessitats. Ho veurem a partir del pròxim dilluns 8 de juny.
