Aquesta introducció ve a tomb pel fet que la decisió de la cúpula de Junts de “trencar” visualment amb el PSOE no té com a protagonista màxim Carles Puigdemont, sinó els alcaldes i regidors del seu partit a Catalunya. Les xifres indiquen que Junts governa en 334 municipis catalans (és el partit que més municipis governa a Catalunya) i compta amb uns 2.683 regidors, aproximadament. Ells, els regidors de Junts per Catalunya, són els que han forçat el canvi de rumb de l’estratègia i han posat per davant el poder municipalista al futur del líder fugit. Encara que ho vesteixin com ho vesteixin…
Perquè el que es va dirimir a Perpinyà el cap de setmana passat és si el partit (Junts) implosionava aferrat a la idea d’una amnistia per a Puigdemont o plantava cara a una Sílvia Orriols i una Aliança Catalana que, segons totes les enquestes públiques i privades, aconsegueixen un “sorpasso” que deixa Junts amb la meitat dels vots i, pràcticament, amb menys de la meitat de càrrecs municipals per al 2027 si tot segueix igual.
I per si algú en tenia dubtes, Aliança Catalana va combatre al carrer, en paral·lel a la reunió de Puigdemont a França amb la seva executiva, batent el rècord de “carpes informatives” muntades simultàniament en 42 localitats de tota la geografia catalana, demostrant una força municipalista i ensenyant urpes, dents i estratègia als seus rivals polítics de Junts i, atenció, també als 2.895 regidors d’ERC.
Sílvia Orriols i els seus ho tenen clar: aquesta és l’oportunitat d’establir-se com a partit global i acabar “cruspint-se” Junts i part de l’electorat d’Esquerra, així com situar com a irrellevants els extremadament “calents” nois de la CUP. A Aliança Catalana li interessa que es produeixi la radicalització de la CUP i de molts elements d’ERC, per tal de centrar la pròpia formació d’Orriols. Centrar als ulls de l’electorat català, s’entén, per semblar un partit de govern real, de caràcter municipalista, proper a la ciutadania i al poble, amb un discurs sense fissures i que no s’amaga davant dels grans problemes (immigració, delinqüència, infraestructures, impostos).
Una estratègia que els partits polítics de sempre no poden defensar de cap manera per manca d’arguments després de tants anys de governs i de decisions equivocades en tots els estaments locals, comarcals, autonòmics i, fins i tot, a nivell estatal.
En definitiva, Sílvia Orriols atacarà, en un any i mig, el “modus vivendi” de 2.683 càrrecs municipals de Junts, com a primera batalla i, per si de cas, també als 2.895 d’ERC. D’aquí ve el nerviosisme de les cúpules de les dues formacions “de sempre”. No és només la pèrdua de poder territorial el que està en joc, sinó milers de sous, d’endollats i d’ingressos que afeblirien de mort les cúpules d’aquests partits. Aquesta és l’autèntica estratègia de Sílvia Orriols i els seus companys d’Aliança Catalana: fer més feble l’enemic, perdó, el rival polític.
