Després de l'aprovació del decret, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit el recurs de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) i, en una interlocutòria del 3 de juliol de 2024, va decretar la seva suspensió cautelar en considerar que la concepció del català com a única llengua vehicular és contrària a les sentències anteriors d'aquest tribunal i del Tribunal Constitucional, al no garantir adequadament l'ensenyament en espanyol.
Davant el risc que, malgrat la suspensió cautelar del decret, la Generalitat estigui aplicant de facto criteris de discriminació del castellà, el 24 de juliol de 2024 SCC va remetre sengles escrits de queixa al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo. L'oficina de la síndica de Greuges va rebutjar implicar-se argumentant que l'assumpte ja està judicialitzat.
El Defensor del Pueblo ens va remetre un escrit indicant que “en consideració a la naturalesa i abast de la disposició impugnada, ha semblat procedent a aquesta institució iniciar una actuació de caràcter informatiu davant la Secretaria General d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya”.
Al setembre de 2023, en la fase d'informació pública, ja vam actuar en via administrativa per a evitar l'aprovació del decret del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. En les corresponents al·legacions -no ateses per la Generalitat- alertàvem dels seus efectes perniciosos.
Tal com vam denunciar en el seu moment, amb el pretès objectiu d'enfortir l'ús del català i assegurar la cohesió social, la política lingüística de la Generalitat en l'àmbit escolar és una eina d'exclusió i discriminació de la llengua espanyola, atès que limita l'ús del castellà a funcions curriculars específiques -com l'ensenyament de llengua i literatura castellana- i a casos molt puntuals que hauran de ser clarament justificats en els projectes lingüístics de cada centre educatiu.
El pla lingüístic aprovat per la Generalitat no limita la seva acció a les aules; afecta també a les activitats complementàries i extraescolars, part essencial del procés educatiu.
Aquestes mesures deriven en una clara vulneració de drets fonamentals protegits per la Constitució Espanyola; especialment el dret a no ser discriminat per raó de llengua. L'article 3 de la Carta Magna estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i que tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la. Un dret i un deure fonamentals per a assegurar la igualtat de tots els espanyols en l'ús de la llengua independentment de la seva comunitat autònoma de residència.
Així mateix, el decret contravé nombroses resolucions judicials que asseguren una educació bilingüe i equilibrada i ignora que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix els dos idiomes com a llengües cooficials.
