El problema es va detectar després de la publicació de la llista provisional el passat 30 de juliol. Segons va denunciar el sindicat La Intersindical, hi havia errors en el còmput dels anys treballats, els mèrits professionals i les titulacions acadèmiques, elements que resulten determinants per obtenir una plaça. Educació va admetre posteriorment els «errors de càlcul», va comunicar la incidència a les organitzacions sindicals i va anunciar la publicació d'un nou llistat corregit. La conselleria sosté que el problema afecta el procés d'oposició d'unes 400 places, no pas milers de treballadors, i assegura que el calendari previst per a l'inici del curs no es veurà alterat.
Tanmateix, l'incident arriba en el pitjor moment possible. Tot just uns dies abans, el mateix departament ja es trobava al centre de la polèmica després de conèixer-se que Catalunya va quedar exclosa de l'informe PISA 2025 per haver deixat fora de la mostra el 23% de l'alumnat, molt per sobre del límit del 5% fixat per l'OCDE. El Govern va reconèixer que coneixia la situació des del mes de març, tot i que va defensar que no la va fer pública mentre investigava què havia passat. Aquella explicació va generar una intensa controvèrsia política i va alimentar les crítiques sobre la capacitat de gestió del departament.
A aquest nou episodi s'hi afegeix una sensació compartida per bona part dels representants sindicals: que les incidències administratives ja no són excepcionals, sinó recurrents. La Intersindical denuncia que les oposicions, els concursos de trasllats i els processos d'estabilització acumulen retards, rectificacions i errors convocatòria rere convocatòria, obligant centenars de treballadors a revisar llistats, presentar reclamacions i viure durant mesos amb una incertesa que dificulta la seva planificació laboral i familiar.
La Generalitat defensa que, en tractar-se d'una llista provisional, el sistema d'al·legacions existeix precisament per detectar i corregir aquest tipus d'incidències abans de la resolució definitiva. És un argument jurídicament vàlid. Però políticament la qüestió és una altra: quan els errors se succeeixen en àmbits tan sensibles com l'educació, la percepció ciutadana acaba sent la d'una administració que arriba tard, rectifica massa i transmet una preocupant imatge d'improvisació.
Perquè una errada aïllada es pot entendre. Dues, també. Però quan en només unes setmanes s'encadenen l'escàndol de l'informe PISA i ara un nou error en unes oposicions públiques, resulta inevitable preguntar-se si el problema ja no és un expedient concret, sinó la manera de gestionar un dels departaments més importants de la Generalitat. La confiança en l'administració educativa no es perd per una única ensopegada; s'erosiona quan les ensopegades comencen a convertir-se en costum. Potser cal un canvi de líder, o lideressa.
