A diferència d’altres clubs naixents a la ciutat —com el FC Barcelona, amb una forta influència estrangera, especialment britànica— l’Espanyol va ser el primer equip català fundat exclusivament per jugadors espanyols, la qual cosa explica el seu nom inicial i la seva orientació cultural. Aquesta identitat nacional, en ple auge de l’esport modern, va ser clau perquè el 1912 rebés el títol de “Reial” per part del rei Alfons XIII, convertint-se en el Reial Club Deportiu Espanyol.
Els colors, l’escut i els primers passos
Tot i que avui se l’identifica pels seus tradicionals colors blanc-i-blaus, l’equip originalment vestia samarretes grogues, degut a un excedent tèxtil del pare d’un dels fundadors. No va ser fins al 1910 que es va adoptar la indumentària actual blava i blanca, en honor a l’escut heràldic de l’almirall Roger de Llúria, símbol de força naval i tradició mediterrània.
Els primers anys del club van estar marcats per una intensa participació en tornejos regionals com el Campionat de Catalunya, on l’Espanyol es va consolidar com un dels clubs més competitius i estables de la ciutat.
Consolidació i professionalització (1920–1940)
El 1923, l’Espanyol va inaugurar el seu emblemàtic Estadi de Sarrià, un recinte que seria testimoni d’innombrables gestes durant més de set dècades. Es va convertir en un dels grans coliseus futbolístics d’Espanya. El 1929, el club va ser un dels fundadors de la Primera Divisió de la Lliga espanyola, afermant el seu lloc entre els grans.
Durant aquest període també van arribar els primers títols: la Copa del Rei, aleshores anomenada Copa del President de la República, va ser guanyada el 1929 i repetida el 1940.
Del franquisme a la transició (1940–1975)
Durant el franquisme, el club —com tots— va viure sota la tutela de les autoritats estatals. No obstant això, l’Espanyol va aconseguir mantenir una identitat sòlida i una afició fidel, especialment als barris obrers de Barcelona.
El club va ser un símbol per a molts catalans no alineats amb el catalanisme polític, atraient una base popular diversa. En l’àmbit esportiu, si bé no va aconseguir títols de lliga, sí que es va consolidar com un dels clubs més regulars en la màxima categoria.
Època moderna i desafiaments (1975–2000)
Amb la democràcia van arribar nous desafiaments: modernització del futbol, canvis en l’estructura institucional i noves formes de gestió. Durant els anys 80 i 90, l’Espanyol va viure temporades de grans moments, com la seva participació a la final de la Copa de la UEFA de 1988, en la qual va estar a punt de proclamar-se campió europeu davant el Bayer Leverkusen, perdent als penals després d’una agònica tanda.
L’Estadi de Sarrià, que havia estat seu de partits del Mundial 1982, va ser finalment enderrocat el 1997, marcant la fi d’una era.
Segle XXI: nous estadis, nous reptes
El 2009, després d’anys d’itinerància, el club va inaugurar el RCDE Stadium, també conegut com a Estadi de Cornellà-El Prat, considerat un dels estadis més moderns d’Espanya. Aquest canvi va marcar l’inici d’una nova etapa institucional i social, amb una estructura empresarial més sòlida i l’expansió internacional del club, especialment a l’Àsia després de la seva adquisició pel grup xinès Rastar Group el 2016.
El club també ha viscut moments difícils, com el descens a Segona Divisió el 2020 i el 2023, tot i que sempre ha mostrat capacitat de resiliència per tornar a l’elit.
Ara mateix ha canviat la propietat i s’obre una perspectiva de futur particularment interessant gràcies al projecte que dirigeix l’inversor nord-americà Alan Pace.
125 anys: més que un aniversari
El 28 d’octubre de 2025, el RCD Espanyol celebra 125 anys d’història, consolidat com un dels clubs més longeus del futbol espanyol. El club ha preparat una sèrie d’actes commemoratius: edició especial de samarretes, homenatges a llegendes com Raúl Tamudo, Dani Jarque i Ernesto Valverde, i activitats que busquen ressaltar el seu arrelament a Barcelona.
Lluny de ser simplement un “segon equip” a la ciutat, l’Espanyol representa una tradició pròpia: una afició fidel, una història rica i una resistència digna. Malgrat els alts i baixos, el club ha disputat més de 85 temporades a Primera Divisió, ha guanyat quatre Copes del Rei (1929, 1940, 2000 i 2006), i ha arribat a dues finals europees.
Llegat i futur
L’Espanyol ha sabut mantenir-se dret en un entorn dominat per gegants, cultivant una identitat singular basada en la passió, la perseverança i una base social diversa. El seu 125è aniversari no només celebra una llarga trajectòria, sinó que projecta cap al futur els valors que l’han mantingut viu: català, espanyol i profundament barceloní.
