L’esdeveniment coincideix amb una efemèride simbòlica: el 40è aniversari del Col·legi, fundat el 8 de novembre de 1985, i que avui reuneix prop de 4.000 professionals de la comunicació. El congrés es presenta com un espai per repensar el paper del periodisme en una societat saturada d’informació, algoritmes i discursos polaritzats.
Una professió que es reivindica
El lema del congrés no és només una declaració d’intencions, sinó una reacció a una realitat preocupant. L’avenç de la intel·ligència artificial, la precarietat laboral, l’erosió de la confiança en els mitjans i la pressió de les xarxes socials han situat el periodisme en un punt d’inflexió.
“Si la ciutadania no pot distingir entre informació contrastada i propaganda, la democràcia queda en risc. Per això, els periodistes som més necessaris que mai”
Ha afirmat Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes, en la presentació del congrés. Morros ha destacat que la professió “necessita recuperar autoestima i espais d’influència”, i que el Col·legi vol “repensar col·lectivament com fer periodisme en temps de desinformació i algoritmes”.
Debats sobre ètica, IA i sostenibilitat mediàtica
Durant dues jornades, més de 500 professionals es reuniran per debatre sobre els reptes que afronta la professió. Entre els eixos centrals, destaquen:
-
La revisió del Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya, amb nous annexos sobre diversitat, emergència climàtica i intel·ligència artificial.
-
La precarietat laboral dels professionals de la informació, especialment els freelance, que pateixen inseguretat i manca de drets.
-
La transformació digital dels mitjans i l’impacte dels algoritmes en la difusió de notícies.
-
El paper del periodisme davant de la desinformació, els discursos d’odi i la crisi climàtica.
També s’hi abordarà el futur del periodisme local i de proximitat, sovint ignorat per les grans plataformes però fonamental per mantenir la cohesió social i la confiança ciutadana.
El valor de la veritat en temps líquids
El congrés arriba en un moment simbòlic: quaranta anys després del naixement del Col·legi, el periodisme afronta la seva quarta revolució tecnològica. Les notícies es produeixen a velocitats vertiginoses, els algoritmes decideixen què veu el públic, i la frontera entre informació i opinió és cada cop més difusa.
Davant d’això, el lema “Els periodistes som més necessaris que mai” és una crida col·lectiva a la resistència ètica. No només apel·la als professionals, sinó també als ciutadans: sense periodistes, no hi ha informació contrastada; i sense informació, no hi ha democràcia.
Un congrés per pensar i actuar
El VII Congrés de Periodistes de Catalunya no vol ser només un fòrum de reflexió, sinó també un espai de compromís. Els organitzadors esperen que les conclusions serveixin per impulsar polítiques públiques que garanteixin la sostenibilitat dels mitjans i la protecció dels professionals.
A més, la trobada servirà per aprovar la nova versió del Codi Deontològic i per retre homenatge als professionals que han contribuït al prestigi del periodisme català durant aquestes quatre dècades.
Una professió sota pressió
El context no és fàcil: la publicitat digital està dominada per gegants tecnològics, els mitjans locals lluiten per sobreviure i les redaccions s’han vist reduïdes a mínims. Però el congrés també vol remarcar les oportunitats del nou entorn digital: la proximitat amb el públic, la pluralitat de veus i les noves eines per investigar i explicar històries.
En paraules d’una de les ponents, la periodista Milagros Pérez Oliva:
“No n’hi ha prou amb dir que som necessaris. Cal demostrar-ho cada dia amb rigor, context i compromís amb la veritat.”
Conclusió
El VII Congrés de Periodistes de Catalunya neix, doncs, com una autocrítica i una reafirmació. Una trobada per preguntar-se —i respondre col·lectivament— què vol dir ser periodista avui. En paraules del seu lema, “Els periodistes som més necessaris que mai”, no és només un missatge de resistència professional: és una declaració democràtica.
