La celebració s’ha dut a terme a partir de la invitació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat i ha permès una trobada històrica entre les imatges de la Moreneta i la de la Mare de Déu de Montserrat de Sevilla, plasmada en la missa d’acció de gràcies que ha presidit al migdia l’arquebisbe de Sevilla, José Ángel Saiz Meneses. L’acte ha comptat amb la presència del president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, i del secretari general d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació de la Junta d’Andalusia, Enric Millo.
La part musical de l’eucaristia ha tingut un gran protagonisme, unint ambdues confraries en la seva veneració a la mateixa advocació de Montserrat. Així, hi han participat el cor de la Germandat del Rocío de Barcelona, filial de la patrona d’Almonte, la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat i la intèrpret Rocío Moyano.
Durant l’ofertori s’han cantat unes sevillanes que feien referència a la presència històrica de la Mare de Déu de Montserrat de Sevilla a Catalunya. Per la seva banda, la missa ha finalitzat amb el cant del Virolai, l’himne popular dedicat a la patrona de Catalunya, compost el 1880 per Josep Rodoreda amb lletra de Jacint Verdaguer: Rosa d’abril, Morena de la serra, / de Montserrat estel: / il·lumineu la catalana terra, / guieu-nos cap al Cel.
El rosari previ a la celebració eucarística també ha deixat estampes històriques. Durant aquest, la imatge sevillana de la Mare de Déu de Montserrat, una dolorosa d’autor anònim del segle XVII, ha recorregut des de les deu del matí els voltants de l’Abadia portada en andes tant pels seus germans com per confrares locals. L’acte ha comptat amb l’acompanyament musical del cor de la Germandat del Rocío de Barcelona.
Els actes van començar aquest divendres 12, amb l’arribada dels pelegrins sevillans i l’acollida per part de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, després de la qual es va dur a terme l’oració jubilar al temple presidit per la Moreneta. Els actes finalitzaran el diumenge 14 de desembre amb la celebració d’una missa abans del retorn a Sevilla.
La Germandat de Montserrat es va fundar a l’església de Sant Ildefons de Sevilla per part d’un grup de catalans establerts a la ciutat per al comerç amb Amèrica. Les primeres regles com a germandat de penitència daten de 1601, prescrivint ja la seva sortida en estació de penitència el Divendres Sant, tal com avui encara se celebra.
A partir del nomenament el 1851 dels Ducs de Montpensier com a germans majors honoraris, la corporació va gaudir d’un període d’esplendor tant a nivell intern com patrimonial. Actualment, la germandat resideix a la capella de Montserrat, al costat de l’església de Santa Maria Magdalena, al centre de Sevilla. A més de la veneració a la Mare de Déu de Montserrat —una valuosa escultura anònima del segle XVII— té com a titular també el Santíssim Crist de la Conversió del Bon Lladre, destacada obra de l’escultor Juan de Mesa y Velasco, realitzada entre 1619 i 1620.
