La dada que més crida l’atenció és la de l’Impost sobre Successions i Donacions. Entre gener i juny ha proporcionat 692 milions d’euros a la Generalitat, un 32,1% més que un any abans. Són 168 milions addicionals en només sis mesos. I el juny va ser especialment rendible per a l’Administració catalana: 126 milions recaptats en un sol mes, un 66% més que el juny del 2025.
L’explicació oficial apunta, entre altres factors, a l’augment del valor dels patrimonis. La bona evolució dels mercats financers i, sobretot, l’espectacular encariment de l’habitatge fan que els béns heretats tinguin una valoració més elevada i que determinades herències acabin generant quotes tributàries més altes. La mateixa normativa catalana preveu reduccions i bonificacions en funció del parentiu, el patrimoni i els béns heretats, de manera que no totes les herències suporten la mateixa factura.
Però la gran màquina recaptatòria continua sent l’habitatge. L’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), que afecta especialment la compravenda d’habitatge usat, ha deixat 1.314 milions d’euros durant el primer semestre, un 9,4% més que l’any anterior. Uns altres 849 milions procedeixen d’Actes Jurídics Documentats (AJD), la recaptació dels quals s’ha disparat un 17,6%.
Només sumant Successions, Transmissions Patrimonials i AJD, la Generalitat ha ingressat 2.855 milions d’euros en sis mesos. Dit d’una altra manera: mentre accedir a un habitatge resulta cada vegada més difícil per a bona part dels catalans i els preus continuen creixent, aquest mateix encariment està proporcionant centenars de milions addicionals a les administracions públiques.
A més, des del juny del 2025 Catalunya aplica una fiscalitat immobiliària encara més dura en determinades operacions. La Generalitat va introduir, entre altres mesures, un tipus del 20% en transmissions d’habitatges quan el comprador té la consideració de gran tenidor o en determinades transmissions d’edificis sencers d’habitatges. L’Agència Tributària de Catalunya ha tornat a desenvolupar durant el 2026 els criteris per aplicar aquesta tributació.
A tot això s’hi suma una nova font d’ingressos. L’impost sobre interessos i comissions de les entitats financeres ja ha proporcionat 290 milions d’euros, quan la previsió per a tot el 2026 era recaptar-ne 366 milions. És a dir, en mig any la Generalitat ja ha aconseguit al voltant del 79% del que s’havia pressupostat per a tot l’exercici.
Però el resultat final admet poca discussió: la Generalitat està fent caixa com mai gràcies al dinamisme d’uns impostos estretament vinculats al patrimoni i, molt especialment, a l’habitatge. Mentre que per al ciutadà comprar una casa o rebre una herència pot convertir-se en un important desemborsament fiscal, per a l’Administració catalana l’augment del valor d’aquests mateixos béns es tradueix en més ingressos.
La pregunta, després de saber que en només sis mesos han entrat 665 milions d’euros més que fa un any, és inevitable: si els catalans aporten cada vegada més a les arques públiques, estan millorant en la mateixa proporció els serveis que reben a canvi? És aquí on el rècord recaptatori deixa de ser únicament una bona notícia per a la Generalitat i comença a convertir-se en una qüestió que mereix explicacions davant dels contribuents.
