Espanya no està restaurant el servei militar obligatori. La mili va ser suspesa oficialment el 2001 pel Govern del PP aleshores presidit per José María Aznar i, actualment, no existeix cap projecte legislatiu seriós ni cap mesura aprovada pel Govern per reinstaurar-la.
El que sí que està passant
El que ha generat confusió són diferents convocatòries relacionades amb reservistes voluntaris i programes de suport a les Forces Armades publicats al BOE els últims mesos: Ministeri de Defensa – Procés de selecció de reservistes voluntaris
Aquestes convocatòries permeten que ciutadans que compleixen determinats requisits d’edat, formació i aptitud física puguin incorporar-se voluntàriament com a reservistes. És a dir: civils que decideixen col·laborar temporalment amb l’Exèrcit mitjançant formació específica i períodes concrets d’activació.
No es tracta de reclutament obligatori ni de crides forçoses a files. La diferència és essencial. L’antic servei militar implicava obligació legal per a milers de joves. El sistema actual funciona sota criteris completament voluntaris i professionals.
Un context europeu marcat per la seguretat
Això no significa que no existeixi un canvi de fons a Europa. Des de la invasió russa d’Ucraïna, molts governs europeus han començat a reforçar les seves capacitats militars. Alemanya ha augmentat la despesa en defensa, Polònia accelera el seu rearmament i diversos països nòrdics han ampliat models de servei nacional o reserva.
Espanya també participa d’aquesta tendència. El Ministeri de Defensa busca ampliar capacitats logístiques, millorar la disponibilitat de personal i reforçar els sistemes de reserva. L’OTAN, a més, fa anys que pressiona els seus socis europeus per incrementar recursos militars i preparació estratègica.
Però una cosa és reforçar estructures de defensa i una altra de molt diferent recuperar la mili obligatòria.
El paper del sensacionalisme
La confusió neix, sobretot, del llenguatge utilitzat per certs mitjans digitals. Expressions com “torna la mili”, “comença el servei militar” o “els joves seran cridats” generen impacte immediat i apel·len a una memòria col·lectiva molt concreta a Espanya.
Tanmateix, moltes vegades el contingut real d’aquestes notícies descriu simplement procediments ja previstos en la legislació militar vigent: convocatòries de reservistes, ampliacions pressupostàries o reformes organitzatives.
El fenomen respon a una lògica cada vegada més freqüent en l’ecosistema digital: convertir documents administratius o debats tècnics en anuncis de crisi històrica per atraure clics i atenció.
Podria tornar la mili algun dia?
En teoria, la legislació espanyola contempla mecanismes excepcionals de mobilització nacional en escenaris extrems, com guerres o emergències greus. La Constitució reconeix el deure de defensa i existeixen figures legals relacionades amb reservistes obligatoris. Però això requeriria un escenari extraordinari i decisions polítiques d’enorme abast.
A dia d’avui, el que realment està fent el Govern és adaptar certes estructures militars a un context internacional més inestable, reforçant mecanismes voluntaris i capacitats estratègiques. Res més.
I entre aquesta realitat i la idea que “torna la mili” existeix una distància considerable.
