La discrepància gira al voltant d'una instrucció remesa pel Ministeri de Justícia als consolats espanyols per orientar l'aplicació de la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica, popularment coneguda com a «llei de nets», que facilita l'obtenció de la nacionalitat espanyola a determinats descendents d'exiliats i emigrants espanyols.
Els vocals parlen d'«efectes irreversibles»
En l'escrit intern, els quatre vocals sostenen que la Junta Electoral Central no pot romandre passiva davant una situació que, al seu parer, podria alterar el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de manera contrària a la legislació vigent.
Segons el seu criteri, la «inacció» de l'òrgan electoral pot «derivar en efectes irreversibles», ja que, un cop inscrits els nous electors i celebrat un procés electoral, les conseqüències serien molt difícils de revertir.
La majoria de la Junta no paralitza el procés
Tanmateix, la posició majoritària de la Junta Electoral Central ha estat diferent. L'organisme ha rebutjat suspendre cautelarment les inscripcions derivades de la llei, en entendre que no té competències per revisar el procediment de concessió de la nacionalitat i recordant que el dret de vot correspon a tots els ciutadans espanyols que compleixin els requisits legals.
No obstant això, la JEC sí que ha acordat sol·licitar informació addicional a l'Oficina del Cens Electoral de l'INE per conèixer amb detall com s'està determinant el municipi i la província d'inscripció electoral dels nous nacionalitzats, reclamant criteris més objectius, homogenis i traçables per a les oficines consulars.
El rerefons polític
La controvèrsia arriba en un moment de forta confrontació política sobre l'impacte electoral de la «llei de nets». Segons dades facilitades pel Govern, centenars de milers de nous ciutadans espanyols podrien incorporar-se al cens abans de les pròximes eleccions generals, una circumstància que ha provocat crítiques per part del Partit Popular i Vox, que han denunciat un possible ús partidista del procediment.
L'Executiu rebutja aquestes acusacions i sosté que la llei va ser aprovada per les Corts Generals després d'una llarga tramitació parlamentària i que el reconeixement de la nacionalitat respon exclusivament al compliment dels requisits establerts per la legislació vigent.
Un debat que continuarà obert
Tot i que la Junta Electoral Central no ha paralitzat el procés d'inscripció al cens, el desacord intern evidencia l'existència de diferents interpretacions sobre com s'ha d'aplicar la normativa electoral als nous nacionalitzats.
Per ara, la JEC ha optat per reforçar les garanties i exigir més transparència en els criteris utilitzats per les oficines consulars, mentre continua el debat polític sobre l'impacte que l'aplicació de l'anomenada «llei de nets» pot tenir en els futurs processos electorals.
