La sentència posa fi al primer gran judici derivat de l’anomenat «cas Koldo», una investigació que durant mesos ha sacsejat els fonaments del Govern de Pedro Sánchez i que ha convertit qui va ser un dels seus homes de màxima confiança —de fet, el seu número dos— en el primer exministre socialista condemnat per corrupció relacionada amb la gestió de la pandèmia.
Segons va sostenir la Fiscalia durant el procés, Ábalos, Koldo García i Aldama van formar una organització destinada a aprofitar la seva posició per afavorir adjudicacions públiques a determinades empreses durant els moments més crítics de la crisi sanitària. Els contractes investigats afectaven principalment organismes dependents del Ministeri de Transports, entre els quals Adif i Ports de l’Estat.
La resolució judicial té, a més, una enorme rellevància política perquè suposa la validació, per part del màxim òrgan jurisdiccional espanyol, de bona part de les tesis que durant anys van ser qualificades des de l’entorn governamental com a simples acusacions polítiques o campanyes de desgast impulsades per l’oposició (anomenades «fangosfera» i «fachosfera»). El Suprem conclou ara que va existir una conducta delictiva prou acreditada per imposar penes extraordinàriament severes.
Un cop directe al relat del sanchisme
Més enllà de les conseqüències penals per als condemnats, la sentència planteja un evident problema polític per al PSOE i per a Pedro Sánchez. José Luis Ábalos no va ser un ministre qualsevol. Va ser secretari d’Organització del partit, home fort del Govern, interlocutor principal amb nombrosos socis parlamentaris i una de les figures més poderoses del socialisme espanyol durant anys.
La condemna no implica responsabilitats penals per a l’actual president del Govern, però sí que alimenta una pregunta incòmoda per a l’Executiu: com va poder mantenir-se durant tant de temps en posicions de màxima responsabilitat una trama que, segons el Suprem, operava des del mateix cor del Ministeri de Transports?
L’oposició, previsiblement, utilitzarà aquesta sentència com una prova que els escàndols que envolten l’entorn socialista no eren simples sospites, sinó fets acreditats judicialment. A partir d’avui, el «cas Koldo» deixa de ser únicament una investigació per convertir-se també en una condemna ferma.
El primer capítol pot no ser l’últim
Els experts jurídics coincideixen que aquesta sentència pot tenir conseqüències sobre altres peces encara obertes i sobre investigacions que continuen desenvolupant-se a l’Audiència Nacional i altres òrgans judicials. La resolució del Suprem fixa fets provats i estableix un precedent que podria resultar determinant per a futures derivades del cas.
Per això, tot i que la condemna coneguda aquest dilluns ja suposa un autèntic terratrèmol polític, és probable que no representi el final de la història. Més aviat pot ser l’inici d’una nova fase d’un dels escàndols de corrupció més importants que han afectat la política espanyola des de l’arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa.
