Al juliol de 2025, tots dos partits van aprovar una pujada salarial que eleva el sou base dels diputats fins a 3.883 euros bruts al mes, amb complements que poden superar els 5.900 euros mensuals. La justificació? “Dignificar la política”. Però, quina dignitat hi ha en blindar-se la butxaca mentre s’ignora el patiment quotidià de la ciutadania?
Aquest acord no és aïllat. És el tercer increment consecutiu en tot just un any, acumulant un 8,5% de pujada. Mentrestant, els treballadors públics veuen com les seves millores s’estanquen i els joves continuen emigrant per manca d’oportunitats.
PP i PSOE no es posen d’acord per solucionar el col·lapse de l’atenció primària, ni per garantir habitatge assequible, ni per arribar a un pacte nacional en Educació, ni per a la prevenció d’incendis, ni per frenar la precarietat laboral. Però quan es tracta dels seus sous, l’entesa és immediata. El bipartidisme no governa per tu, governa per si mateix.
Fins i tot Isabel Díaz Ayuso, que en va quedar fora per decisió pròpia, no ha qüestionat el fons de l’acord. I mentre VOX i Más Madrid hi van votar en contra, el pacte ja està signat i segellat.
El missatge és clar: la classe política tradicional es protegeix a si mateixa. En lloc de liderar amb l’exemple, s’atrinxera en privilegis. En lloc d’escoltar, s’aïlla. En lloc de servir, es serveix.
Aquest tipus de decisions alimenta el desapegament ciutadà, la desconfiança i el cansament. Perquè quan l’únic consens entre els grans partits és l’augment dels seus propis beneficis, quina esperança queda per a una política que representi realment el poble?
