I això és el que va passar dissabte a la nit al Palau Olímpic granollerí. Els d’Antonio Rama rebien l’Horneo alacantí, un equip que només havia aconseguit dues victòries en vuit partits (contra Cangas de Morrazo i Guadalajara) davant equips de “la seva lliga”, aquesta lliga que porta al descens de categoria o a mantenir-se a la Divisió d’Honor amb dents i ungles. Mentre que els catalans, si guanyaven, podrien mantenir-se en els llocs capdavanters de l’Asobal al costat del Logronyo i el Barça.
La primera part va ser bastant ensopida… En els instants inicials els llevantins van portar la iniciativa, però després de l’empat a 4, els d’Antonio Rama van agafar avantatge tan bon punt s’ho van proposar amb 3 gols de diferència i accions corals molt ben definides per Sergi Franco, Gerard Domingo i Pablo Urdangarin i les primeres aturades de Luka Krivokapic (que va tenir molt bona nit, per cert).
L’estirada del 7-4 inicial va durar fins al 13-10, moment en què els canvis obligats de refresc i les males decisions en pista van posar en perill la tranquil·litat després de l’empat a 13 dels alacantins. D’aquí al final Rama crida l’ordre a les seves files i, si més no, aconsegueix activar el seu equip per anar al descans amb 2 d’avantatge (18-16) davant un Horneo Alacant que es deixava la pell en defensa i aprofitava al 100% els justos recursos en atac, amb un molt lluitador exvallesà al lloc de pivot com Iván Montoya, que va fer un partidàs a la seva antiga casa. Mentre que en el quadre vallesà començava a destacar Martín Fis.
Després del merescudíssim descans, el Granollers va seguir endollat i semblava amb força i reg cerebral suficient per mantenir l’equip a una distància de seguretat contra el rival d’avui (23-18 als 6,30 m). L’alegria va durar uns 12 minuts més, fins que els de Roi Sánchez van aconseguir empatar a 25. Amb dotze minuts per davant era evident, per a tots els que érem al Palau, que hi havia un equip amb ganes d’aconseguir una cosa impensable i un altre amb ganes que s’acabés el partit i amb les piles esgotades. D’aquí al final, se’n van els llevantins de dos. Empaten els vallesans. Torna a escapar-se l’Horneo, es torna a empatar a 28 i, a continuació, a 29 a falta d’1 minut i 10 segons per al The End.
I en aquests 70 segons dos atacs frustrats i frustrants dels vallesans donen l’oportunitat a un bon equip, lluitador i amb moltes ganes, de donar la sorpresa a casa d’un dels grans que, com ja coneixem, sempre “regala” en dates d’“entreguerres europees”. 29-31 i a esperar dimarts que la moneda caigui de cara i veiem el bon BM Granollers d’Eslovàquia. Del segon lloc a la lliga es baixa al quart, però tranquils, com la temporada passada, el bo sempre arriba al final.
Les noies del KH7 sorprenen el Valladolid i les derroten a domicili (24-26)
La bona notícia de la tarda ens arriba des de Pucela, on les noies de Jessica Bonilla han derrotat, contra pronòstic, un d’aquells equips que tradicionalment se’ls entravessa: l’Aula Valladolid.
Les vallesanes han jugat un partit molt seriós, portant la iniciativa pràcticament de principi a fi i, tot i patir la bona defensa i la pressió de les pucelanes, han aconseguit endur-se la victòria després d’una segona part gestionada a la perfecció en què han destacat Belén Rodríguez i Martina Capdevila, les màximes golejadores del dia i del Granollers, amb 8 gols cadascuna. És a dir, entre totes dues han sumat 16 dels 26 gols vallesans.
Després d’una primera part molt igualada que se’n va anar al descans amb mínima avantatge catalana (16-17), el KH7 va arrencar amb tanta força a la represa que van ser capaces d’avançar-se per 2-5 gols i, sobretot, van ser capaces d’aguantar aquest avantatge i la pressió vallisoletana fins al final (24-26).
Amb aquesta victòria les de Granollers se situen a la zona temperada de la taula classificatòria després d’11 partits en què han guanyat quatre (dos a casa i dos a domicili), han empatat dos (1 i 1) i n’han perdut cinc: Rocasa, Guardés, Lanzarote, Rioja i Bera-Bera. Ara, a preparar-se, recuperar jugadores i aprofitar l’aturada d’un mes de la competició nacional a causa del Mundial femení que se celebra, alhora, a Alemanya i Països Baixos del 26 de novembre al 14 de desembre.
