Allà s’hi han reunit un centenar de persones que han mostrat el seu respecte envers aquells granollerins i granollerines que, un matí qualsevol, a les 9.05 hores, anaven a l’escola acompanyats dels seus pares o es trobaven a les parades del mercat, comprant o venent queviures en una època de racionament alimentari, a la mateixa Porxada i als seus voltants. Dones, nens i nenes i homes que no tenien res a veure amb la guerra i que pertanyien a tota mena de tendències ideològiques. No va ser un atac selectiu, sinó un vil assassinat massiu perpetrat per uns assassins italians al comandament d’avions de guerra que obeïen les ordres d’uns altres assassins de rang superior.
Per què van bombardejar Granollers?
Aquí hi ha dues interpretacions històriques principals:
La versió militar oficial italiana (poc creïble)
Els documents militars italians apunten que l’objectiu eren les centrals elèctriques de la ciutat, que subministraven energia a infraestructures ferroviàries i a indústries transformades per a la producció de guerra republicana.
També hi figuraven com a objectius l’estació de ferrocarril, tallers aeronàutics, el pont sobre el Congost i l’aeròdrom de la Garriga.
La interpretació de molts historiadors (més versemblant)
Consideren que l’atac va ser, en realitat, un bombardeig de terror contra la població civil. Els cinc avions van llançar desenes de bombes de gran potència sobre el centre urbà i el mercat, una quantitat desproporcionada per als suposats objectius industrials. Cap dels principals objectius militars va ser assolit.
A més, l’atac es va produir a les 9.05 del matí, quan els carrers eren plens de persones portant els nens a l’escola o fent cua per comprar aliments. Granollers mai no havia estat bombardejada abans i la població no esperava un atac d’aquella magnitud.
Els avions pertanyien a l’Aviació Legionària, enviada per la Itàlia feixista de Benito Mussolini per donar suport al bàndol revolt de Francisco Franco. La seva principal base d’operacions a la Mediterrània es trobava a Mallorca.
Quines altres ciutats van bombardejar?
Aquella campanya aèria italiana va castigar especialment tota la costa mediterrània republicana durant l’any 1938. Entre els atacs més coneguts destaquen:
Barcelona: bombardeigs massius entre el 16 i el 18 de març de 1938, considerats per molts historiadors un precedent dels bombardeigs sistemàtics sobre població civil durant la Segona Guerra Mundial.
Alacant: el bombardeig del Mercat Central el 25 de maig de 1938 va causar més de 300 morts, només sis dies abans del de Granollers. Una comissió britànica va concloure que es va tractar d’un atac deliberat contra una zona civil.
València: va patir nombrosos atacs sobre el port i zones urbanes.
Durango: bombardejada el març de 1937.
Guernica: símbol mundial dels bombardeigs sobre població civil, realitzat conjuntament per l’aviació alemanya i les forces aèries italianes.
Una dada que sovint s’oblida
Mentre que el bombardeig de Guernica es va convertir en un símbol internacional gràcies, entre altres coses, al quadre de Pablo Picasso, els bombardeigs d’Alacant i Granollers van causar xifres de víctimes similars o fins i tot superiors i avui continuen sent molt menys coneguts fora d’Espanya.
Per això l’homenatge que avui, diumenge, 88 anys després, continua retent-se a les víctimes d’aquell atac macabre, absurd i desproporcionat contra Granollers segueix sent tan important. Perquè la memòria no ens ha de fer oblidar els actes criminals, vinguin d’on vinguin. Tant si les víctimes eren simples ciutadans que feien cua per comprar verdura com capellans i monges perseguides per tenir unes creences religioses diferents de les dels seus assassins.
