L’Handbol Granollers femení ha jugat un gran partit, ha posat cor, ganes i bon joc i, malgrat tot, ha perdut en el que serà el seu últim enfrontament a casa davant un equipàs, el Bera-Bera, que va camí d’aconseguir el campionat de lliga, tal com va aconseguir fa pocs dies la Copa de la Reina, precisament, en aquest mateix Palau. Perquè, simplement, està en un estat de forma excepcional.
Avui era un dia en què es despedien més de la meitat de la plantilla del conjunt vallesà davant el seu públic. El dia del partit d’anada de quarts de final de la Lliga Guerreres pel títol, davant les donostiarres del Bera-Bera. Pocs creien que, precisament per ser una eliminatòria a doble partit (la tornada es disputarà dissabte a Sant Sebastià a les 18.30), el Granollers pogués sortir vencedor del duel davant un equipàs tan potent, tan compensat i tan en forma com el basc.
Però, malgrat això, les noies de Cuesta van fer un partit seriós i van canviar completament la imatge i la seva efectivitat respecte a l’anterior encontre de fa dotze dies, que van perdre a Granollers per 26 a 32 gols. Les jugadores vallesanes van lluitar avui com feres en defensa i van corregir errors passats i van tapar forats impedint que el superatac del Bera-Bera fes la bretxa habitual, aconseguint arribar al descans amb només dos gols de desavantatge (17-19). Tot un èxit davant un enemic així.
A la represa, el KH7 Granollers va treure l’orgull després del pitjor marcador de la nit (quatre avall amb 20-24 minut 8.35) i va iniciar una remuntada que ningú imaginava, després d’un temps mort de Robert Cuesta, aconseguint endossar a les basques un parcial de 4-0 en poc més de cinc minuts i empatar a 24 amb quatre aturades espectaculars de la portera Marta Mera. Una bestialitat. I, mentrestant, l’equip defensant fort i frenant els “braços” visitants i les passades interiors a la pivot rival. Una bogeria.
L’adrenalina vallesana va durar alguns minuts més i, fins i tot, va posar el Granollers per davant d’un gol durant 4 minuts. Però per H o per B, la reacció va acabar a les portes de l’èxit: van tremolar els braços, es va tancar la defensa visitant, va funcionar el llançament exterior de les donostiarres i el partit va acabar amb aquests 4 gols de diferència que no fan justícia a la igualtat d’avui però sí demostren que el Bera-Bera és un ferm candidat al campionat, a la Lliga Guerreres.
Després del partit, homenatge càlid a les 9 jugadores que se’n van i que van rebre una particular i merescudíssima despedida de tot el públic i fins i tot del respectuós rival d’avui (chapeau). Demà farem un especial amb fotografies de totes i cadascuna d’elles, encapçalat per l’adéu (o fins aviat) de la capitana i excepcional jugadora de la pedrera, Martina Capdevila Barbany.
