Malgrat la magnitud del problema, que en el seu moment va portar a la creació de grups d’alerta com «Robatoris Granollers», la participació activa en protestes és mínima, amb només “6 o 10” persones manifestant-se d’un grup de 340. El principal motiu és la por: “molta gent no pot parlar” per temor a represàlies o per directrius de “grans entitats” que prefereixen no involucrar-s’hi. Moltes botigues, fins i tot havent estat afectades, opten per no denunciar, fet que distorsiona les estadístiques oficials que, segons la comercianta, no reflecteixen la “realitat” de la situació a Granollers.
La frustració també es dirigeix cap a les associacions de comerciants, percebudes com a “molt alineades amb el poder municipal” i lentes a l’hora de reaccionar. La comercianta critica les reunions “per veure com fem la reunió”, considerant-les una “rialla” i una pèrdua de temps. Aquesta inacció també s’atribueix a un sistema legal que permet que els delinqüents reincidents tornin a actuar amb rapidesa.
Els comerciants reclamen mesures concretes que els permetin “sentir-nos segurs” tant als seus establiments com al carrer. Exigeixen una resposta més contundent per part de les administracions per afrontar una problemàtica que, segons afirmen, és cada dia més visible i molt més que preocupant.
