Durant la sessió plenària, el consistori va donar llum verda a la modificació inicial de l’“Acord de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2026”, incloent-hi tant l’ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals com les d’impostos i taxes. En concret, la pujada del 2,5 % s’aplicarà a l’impost sobre béns immobles (IBI) i a bona part de les taxes municipals. L’impost de circulació i el de plusvàlua no es modifiquen, ja que ja es troben en el màxim permès per la llei.
L’equip de govern (PSC) justifica l’augment per la necessitat d’actualitzar les tarifes a l’IPC previst per al 2026, així com de mantenir els ingressos municipals davant l’augment de costos dels serveis públics.
Impacte i implicacions
Per als ciutadans i contribuents de Granollers, l’augment del 2,5 % implicarà que als rebuts de l’IBI o en altres taxes municipals —com la recollida de residus, ocupació de via pública, etc.— l’import serà lleugerament superior al de l’any anterior. Tot i que el percentatge sembla moderat, representa una càrrega addicional per a llars i empreses, en un context on la inflació i els costos energètics ja estan generant pressió sobre les butxaques.
El fet que l’impost de circulació i el de plusvàlua no s’incrementin es pot interpretar com una mesura selectiva per no gravar en excés certs impostos ja elevats, però l’ajust en la majoria de la resta de tributs municipals serà palpable.
Conclusió
La realitat ens demostra que, any rere any, els impostos pugen i la capacitat adquisitiva de la ciutadania baixa. Els polítics ens parlen de percentatges mínims, però si aquest 2,5 % d’augment (o més) s’aplica cada any (com s’està fent sense pietat), la realitat ens demostra que el treballador mitjà cobra cada any menys davant del que pugen els impostos directes i indirectes. És a dir, la capacitat econòmica i adquisitiva del treballador mitjà granollerí, català o espanyol (arreu cuegen bastonades…) és cada any més petita.
En algun moment caldrà dir prou i els polítics i els ajuntaments que governen hauran de mirar-se el melic, obrir portes i aixecar catifes per veure on són els sobrecostos de les seves corporacions i aplicar polítiques de retallades prenent decisions valentes. És molt fàcil pujar les ordenances cada any i no enfrontar-se amb els seus treballadors, proveïdors o subvencions assignades, però al final seran els seus propis votants els qui deixaran de donar-los suport perquè no tindran ni ganes ni motivacions per visitar l’urna en les properes eleccions municipals.
Després, els polítics ho venen com que és un diner que va per a la millora de la ciutat, però la realitat és que aquesta ciutat continua plena de sots, amb un paviment a la zona de vianants tercermundista, amb mancances de neteja, plena d’obres que no han demanat els ciutadans i que tenen difícil explicació, amb carències de residències per a la tercera edat, d’habitatge social i la continuen anomenant “Granolleig”, quan hauria de ser una urbs amb arbres, vida i menys ciment, pel diner invertit els darrers 40 anys que ha pagat la ciutadania de forma resignada.
Sí, ja sé que els polítics actuals ens diran que la culpa no és seva perquè no hi eren quan es van fer aquestes obres defectuoses i males decisions, però cal recordar-los que segueix sent el mateix partit polític el que els sustenta a ells i als seus predecessors, i que, després de 5 majories absolutes que els permeten governar sense pressions d’altres formacions, han tingut temps més que suficient per rectificar.
En fi, com dèiem al principi, Granollers “només” apuja un 2,5 % les seves taxes i impostos per al 2026. Encara podem estar contents.
