Doncs sí, tinc gos, i precisament per això hi ha una cosa que m’intriga moltíssim de la gent amb gos. És aquesta necessitat de socialitzar automàticament pel simple fet que dos animals de quatre potes hagin coincidit a menys de tres metres de distància. Com si portar corretja fos equivalent a portar una polsera de resort: «Hola, som del mateix grup d’assaltants del bufet lliure».
No. Jo tinc gos perquè m’agraden els gossos, no perquè vulgui mantenir converses improvisades a les vuit del matí, despentinada, amb cara d’haver perdut la custòdia del son REM i aguantant una bosseta de perdigons calents com qui transporta un òrgan per a un trasplantament urgent.
En Max tampoc necessita ser amic de tots els gossos del barri. Igual que jo no necessito anar abraçant desconeguts pel carrer perquè tots dos portem vambes. Hi ha gossos simpàtics, hi ha gossos intensos, hi ha gossos que volen jugar, i hi ha gossos que estan fins al musell de la vida social. Com les persones, bàsicament.
Però existeix un tipus d’amo de gos que viu el passeig com una mena de networking emocional. «Que se saludin.» «Que juguin.» «Que socialitzin.»
Senyora, el meu gos no necessita LinkedIn. Però la pregunta que m’encanta, la que no falla mai, és: «És nen o nena?» No, senyora, és gos, gos. Encara que de vegades em venen ganes de contestar: «Encara no ho sap, està trobant-se a si mateix.»
Dic jo que potser hem humanitzat tant els animals que d’aquí a poc hi haurà gossos evitant compromisos socials i dient: «Necessito espai».
I escolta, que m’agraden els gossos, però precisament per això m’agrada deixar-los ser gossos. No han de caure bé a tothom, no han de jugar sempre, no han d’interactuar per compromís, i jo tampoc.
Hi ha dies que passejo el meu gos perquè ell necessita aire, i d’altres perquè qui necessita aire soc jo. Sense tertúlies, sense speed dating caní, sense una senyora interrogant-me sobre si és mascle o femella, mentre en Max està literalment ensumant un fanal amb la concentració d’un inspector d’Hisenda.
La vida ja és prou esgotadora com per convertir el pipí d’un gos en un acte social obligatori.
Així que recordeu-ho: tenir gos no ens converteix automàticament en amics, igual que compartir ascensor no acaba en casament.
