Europa observa Espanya amb atenció i expectativa. Som una democràcia consolidada, una economia rellevant, un país amb talent, energia i capacitat de lideratge. Tot i això, travessem un període polític marcat per la polarització, els blocs irreconciliables i una creixent distància entre ciutadania i institucions. Aquesta fractura interna no és només un assumpte domèstic: incideix directament en l’estabilitat del projecte europeu i en la capacitat de la Unió per generar consensos duradors en un context complex que exigeix altura política.
Espanya necessita recuperar el seu centre polític. No com un lloc ideològic, sinó com una arquitectura de futur. Sense una força reformista, moderna i responsable que actuï com a columna vertebral, la governabilitat es debilita, les reformes es paralitzen, i la tècnica es substitueix pel soroll. La ciutadania ho percep: observa un debat públic atrapat en la confrontació, mentre els grans reptes continuen sense respostes. Cap democràcia pot sostenir-se sense oferir solucions concretes, estables i valentes.
La centralitat reformista no és nostàlgia de consens, sinó l’eina més útil per avançar. Un centre polític robust permetria aplicar les reformes que Espanya espera des de fa més de 45 anys, demostrant que una altra gestió és possible, basada en la responsabilitat i l’eficiència política. Ofereix previsibilitat per a la inversió, seguretat jurídica per al talent i confiança per a la ciutadania, demostrant que la política pot evolucionar, perfeccionar-se i blindar-se davant la corrupció. Aquest espai permetria dissenyar un model polític modern que connecti amb les aspiracions de la societat, recuperi la credibilitat de les institucions i projecti Espanya com a referent d’eficiència i responsabilitat dins Europa. Espanya creixeria més forta, i Europa creixeria amb ella.
I aquí sorgeix un punt crucial: no podem permetre que aquest centre reformista neixi incomplet. Tot absència debilita, tot veto limita l’abast de la iniciativa, i tota exclusió posa en risc l’objectiu comú. Cada actor, cada iniciativa, cada veu compromesa amb l’eficiència política, la responsabilitat i l’ètica ha de formar part d’aquesta gran unió. Només així consolidarem un espai capaç de servir al país i a Europa, i no només a interessos aïllats. La responsabilitat és i ha de ser conjunta i exigeix que els projectes individuals s’integrin en la gran unió del centre reformista espanyol, oferint un model polític que demostri que una altra manera de governar és possible. El centre europeu també té una responsabilitat: que tots els actors estiguin presents. Per això, cal fer una crida al grup Renew Europe/ALDE al Parlament Europeu, com a representant de la centralitat europea, perquè doni suport, recolzi i garanteixi aquesta gran unió del centre polític espanyol, reconeixent la seva importància estratègica per a l’estabilitat democràtica d’Espanya i de la mateixa Unió Europea.
El futur europeu depèn de la nostra capacitat d’equilibrar responsabilitats i lideratge. La Unió necessita estats membres que aportin estabilitat i coherència, disposats a liderar i no només a reaccionar. Una Espanya centrada, estable i reformista seria un soci estratègic per a Europa davant els desafiaments globals i la pressió populista. Sense aquesta ancoratge, Europa perd solidesa i previsibilitat.
Avui existeixen líders i referents públics a Espanya que representen la moderació i la responsabilitat cívica. Han defensat el diàleg, la institucionalitat i el rigor, i poden donar forma a un espai de centralitat amb sentit històric. No es tracta d’uniformar identitats, sinó de sumar fortaleses per construir una alternativa que pensi en dècades i no només en titulars. Un projecte que recuperi la confiança ciutadana, tornant la política útil i creïble com a instrument de progrés i canvi.
El país està preparat. La societat reclama acords, solucions i un horitzó més ampli que la confrontació diària. Espanya pot tornar a ocupar el lloc que mereix a Europa amb un centre reformista fort, modern, valent i inclusiu. I Europa, si comprèn la transcendència del moment, sabrà acompanyar i garantir que la centralitat espanyola es tradueixi en estabilitat continental.
El lideratge no consisteix a vèncer, sinó a unir. No es mesura per la radicalitat o la força, sinó per la capacitat de construir futur. Espanya té l’oportunitat i la responsabilitat de fer-ho. Europa també. Potser d’aquí a uns anys recordarem aquest moment com aquell en què totes dues van decidir avançar juntes, amb serenitat, amb ambició i amb sentit de país… i més enllà de les fronteres nacionals.
El rellotge de la història està en marxa. Ens toca aprofitar la nostra hora.
