El partit Cree proposa trencar amb aquesta dinàmica còmoda i opaca. La seva proposta de llistes obertes no només és una mesura democràtica: és una declaració de valentia davant un sistema que ha protegit privilegis i mediocritats.
Amb llistes obertes, ja no n’hi ha prou amb ser el “número 10” a la llista perquè vas arribar a un acord amb el partit, encara que ningú sàpiga qui ets, encara que treballis poc, encara que el teu únic mèrit sembli ser tenir un cognom compost que sona bé pels passadissos. Aquesta època toca a la seva fi.
Aquesta mesura confronta directament qui mai no ha competit de cara al ciutadà, qui s’ha emparat darrere de pactes, equilibris interns i quotes. Ara hauran de guanyar-se el vot, el respecte i la confiança, perquè seran els votants, no els despatxos, qui decidiran.
En @CreeOficial proponemos #ListasAbiertas:
— Cree Oficial (@CreeOficial) July 21, 2025
Tú decides TODO, no los partidos
✓ Eliges candidatos directamente
✓ Controlas quién te representa
✓ Fin a las imposiciones#DemocraciaReal #Libertad #españa #politica #parati #TuDecidesTodo pic.twitter.com/bZyDYnIyaP
És clar que no és una mesura màgica. Com tota eina democràtica poderosa, exigeix pedagogia, implicació ciutadana i temps. Existeix el risc que es voti per popularitat o imatge, però això també ens desafia: ens convida a informar-nos, a debatre, a exigir perfils preparats i compromesos.
I aquest procés és exactament el que enforteix una democràcia de veritat.
No sorprèn que més d’un s’incomodi amb aquesta proposta. Però aquesta incomoditat no és un defecte: és símptoma que per fi es toca quelcom real, profund, decisiu. Llistes obertes no és maquillatge polític. És cirurgia democràtica.
Amb aquesta mesura, tu decideixes qui et representa. Decideixes qui té les idees, la trajectòria i l’ètica necessàries per ocupar un càrrec públic. Decideixes si vols renovar, premiar, castigar o explorar noves veus. I ho fas nom a nom, vot a vot.
El partit Cree ha posat sobre la taula una proposta que ens retorna el poder com a ciutadans. Una proposta que incomoda a alguns, però que pot entusiasmar a molts. Perquè la democràcia no és comoditat: és elecció, és implicació, és responsabilitat.
