Què ha votat exactament el Consell d’Estat
El dictamen consultiu, encarregat d’analitzar l’avantprojecte de reforma remès pel Govern d’Espanya, s’ha pronunciat sobre la intenció oficial de modificar l’article 43 de la Constitució —el que reconeix el dret a la protecció de la salut— per incorporar un nou apartat que consagri de manera explícita el dret de les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs.
El text proposat per l’Executiu —al qual han tingut accés mitjans i a partir del qual s’ha emès el dictamen— recull:
“Es reconeix el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs. L’exercici d’aquest dret, en tot cas, serà garantit pels poders públics, assegurant-ne la prestació en condicions d’igualtat efectiva, així com la protecció dels drets fonamentals de les dones.”
Debat intern i posicions discrepants
Tot i que finalment l’òrgan consultiu ha donat llum verda a l’informe, la votació ha estat marcada per discrepàncies entre els mateixos consellers:
• La primera redacció del dictamen, impulsada per la consellera ponent María Luisa Carcedo (exministra de Sanitat), no va obtenir prou suport i va ser sotmesa a una segona votació amb una redacció alternativa.
• Entre els vots en contra de la versió final hi figuren noms rellevants en la història recent del constitucionalisme espanyol, inclosos antics ministres i acadèmics, que van mostrar recels sobre com articular el canvi.
• La principal crítica del Consell ha estat tècnica: considera que l’encaix del dret a l’avortament no es troba de manera natural a l’article 43, que forma part dels principis rectors de la política social i econòmica, sinó que hauria d’integrar-se potencialment a l’article 15, dedicat als drets fonamentals. Aquest matís es recull al dictamen.
No és una reforma definitiva encara
El dictamen del Consell d’Estat no és vinculant: simplement ofereix assessorament tècnic a l’Executiu perquè pugui avançar en la tramitació parlamentària. La reforma constitucional proposada pel Govern —aprovada inicialment pel Consell de Ministres l’octubre passat— haurà d’ara passar pel procediment legislatiu agreujat, que exigeix majories qualificades de tres cinquenes parts al Congrés i al Senat.
A més, el mateix Consell ha recordat que la inclusió d’aquest dret no convertiria l’avortament automàticament en un “dret fonamental” si es manté a l’article 43, ja que aquest epígraf forma part dels principis de política social, no del catàleg de drets fonamentals consagrats en els primers articles de la Constitució.
Context polític i jurídic
La iniciativa del Govern de Pedro Sánchez busca blindar constitucionalment el dret a l’avortament per prevenir possibles retrocessos legals en el futur, un risc que alguns sectors situaven arran de moviments polítics a Espanya i comparacions amb situacions en altres països.
Fins ara, el Tribunal Constitucional ja havia reconegut, en sentències anteriors, que la interrupció voluntària de l’embaràs forma part del nucli essencial de la protecció constitucional de drets personals, però encara no està explícitament recollida a la Carta Magna com a tal.
A nivell internacional, França es va convertir, el 2024, en un dels pocs països que han consagrat el dret a l’avortament de manera explícita a la seva Constitució, després d’un ampli suport parlamentari a París.
