L’objectiu de la directiva és alleujar la càrrega administrativa i fiscal dels negocis més petits. En molts països europeus ja existeix un sistema de franquícia de l’IVA que permet a determinats professionals facturar sense repercutir aquest impost, fet que redueix la burocràcia associada a les declaracions trimestrals i a les obligacions comptables.
Tanmateix, Espanya encara no ha incorporat plenament aquest règim. Aquesta situació ha motivat que Brussel·les iniciï un procediment judicial contra l’Estat espanyol per incompliment de la normativa comunitària.
Un règim estès a Europa
El sistema d’exempció per a petites empreses és habitual en diversos països de la Unió Europea. La seva lògica és senzilla: quan el volum de negoci és reduït, el cost administratiu de gestionar l’IVA pot resultar desproporcionat en relació amb els ingressos del professional o microempresa.
La directiva europea més recent amplia aquesta possibilitat i fixa un llindar de fins a 85.000 euros de facturació anual per aplicar l’exempció, tot i que cada país pot establir el seu propi límit dins d’aquest marge. L’objectiu és facilitar l’activitat econòmica dels negocis més petits i fomentar l’emprenedoria.
A Espanya, en canvi, els autònoms han de repercutir l’IVA en la majoria de les seves factures i presentar declaracions periòdiques de l’impost, fins i tot quan la seva activitat econòmica és molt limitada.
Crítiques des del col·lectiu d’autònoms
Diverses associacions d’autònoms fa anys que reclamen la introducció d’un sistema similar al d’altres països europeus. Argumenten que permetre l’exempció de l’IVA per a activitats de menor volum reduiria significativament la càrrega burocràtica i simplificaria la gestió fiscal de milers de professionals.
Aquestes organitzacions consideren que el retard en aplicar la directiva manté una situació de desavantatge respecte a altres països europeus i priva els petits negocis d’una eina de simplificació administrativa.
Des de l’àmbit econòmic també s’ha assenyalat que aquest tipus de règims poden afavorir la creació de microempreses o activitats professionals independents, en reduir els costos inicials i els tràmits associats a l’activitat.
La posició del Gobierno
El Gobierno ha defensat en diverses ocasions que el sistema fiscal espanyol ha de garantir l’equitat tributària i la sostenibilitat dels ingressos públics. En aquest context, qualsevol modificació en el règim de l’IVA s’ha d’analitzar tenint en compte el seu impacte en la recaptació i en el funcionament del sistema tributari.
L’Executiu també ha assenyalat que l’aplicació de determinades directives europees requereix adaptar diversos aspectes de la normativa fiscal espanyola, fet que pot allargar els terminis d’implementació.
Un debat que continuarà obert
L’obertura del procediment judicial per part de la Comissió Europea afegeix pressió perquè Espanya adapti la seva legislació. Si el Tribunal de Justícia de la UE conclou que existeix incompliment, el país podria enfrontar-se a sancions econòmiques si no corregeix la situació.
Més enllà del procediment legal, el cas ha tornat a posar sobre la taula un debat recurrent en l’economia espanyola: l’equilibri entre la necessitat de recaptació pública i la simplificació fiscal per a autònoms i petites empreses.
Amb més de tres milions de treballadors per compte propi al país, qualsevol canvi en el seu règim fiscal té implicacions econòmiques i polítiques rellevants. El desenllaç del conflicte amb Brussel·les podria reactivar la discussió sobre fins a quin punt el sistema tributari espanyol s’ha d’adaptar a la realitat dels petits negocis.
