La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va tornar a exigir aquest divendres un avançament electoral i va deixar clar que la formació no pensa actuar com a suport permanent de l’Executiu socialista. «Nosaltres no som aquí per posar o treure governs espanyols», va afirmar, recordant a més que amb només set diputats no poden impulsar una moció de censura.
Tanmateix, les declaracions de Nogueras no són un episodi aïllat. Durant les darreres setmanes, Junts ha anat construint un relat cada vegada més crític envers Sánchez, barrejant els incompliments dels acords d’investidura amb el creixent desgast polític derivat dels escàndols que envolten el PSOE.
Fa només uns dies, la dirigent catalana va demanar al president que «deixi d’amagar-se en la seva agenda internacional perquè els problemes els té aquí», en referència a la crisi política i judicial que afecta l’entorn socialista.
La portaveu ja havia elevat el to setmanes enrere durant una sessió de control al Congrés, on va preguntar directament a Sánchez quin «argument democràtic» li quedava per no convocar eleccions anticipades. En aquella intervenció va acusar l’Executiu de governar sense una majoria real, d’incomplir acords i d’aprovar mesures sense respectar els compromisos parlamentaris adquirits.
Mentrestant, des de la cúpula de Junts també es multipliquen els missatges d’advertència. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha acusat repetidament el Govern d’utilitzar Catalunya per garantir la supervivència política de Sánchez i del PSOE. Segons Turull, l’Executiu està més preocupat per mantenir-se al poder que per complir els acords signats amb Junts.
Tot i que la formació continua rebutjant públicament participar en una moció de censura impulsada pel PP, tampoc amaga que la confiança amb el Govern està pràcticament esgotada. Turull ja ha advertit en diverses ocasions que, si els compromisos pactats no es compleixen, «passarà el que hagi de passar».
Tot plegat dibuixa un escenari cada vegada més incòmode per a Sánchez. Junts no sembla disposat, almenys per ara, a provocar directament la caiguda de l’Executiu. Però tampoc vol aparèixer com el partit que salva permanentment una legislatura marcada per la feblesa parlamentària, la manca de pressupostos i les creixents turbulències judicials que afecten l’entorn socialista.
L’estratègia de Puigdemont sembla clara: augmentar la pressió sense assumir encara el cost polític de trencar definitivament. El problema per a la Moncloa és que cada nova declaració de Nogueras o Turull transmet una sensació cada vegada més evident a Madrid: Junts ja parla més com a oposició que no pas com a soci parlamentari.
