La realitat de “l’estat” de la Nació que no t’explica el Govern

El debat polític

El debat polític ja no hauria d’anar d’esquerres o de dretes sinó del perill real que assetja la democràcia espanyola, i la ciutadania hauria de despertar i adonar-se que:

• Quan les principals institucions de l’Estat estan colonitzades per persones escollides per la seva fidelitat al President del Govern i a les seves idees, com ho estan: Red Eléctrica, el Defensor del Poble, el CIS, Correus, el Banc d’Espanya, l’INE, el Tribunal Constitucional i, per descomptat, la Fiscalia General; la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

• Quan els principals i majoritaris mitjans de comunicació estan subvencionats i es persegueix els dissidents, la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

• Quan es manté un govern al poder sense aprovar pressupostos un any i un altre, només pel suport d’uns grups parlamentaris que lluny de desitjar el bé comú, s’enorgulleixen d’aconseguir rèdits econòmics, judicials i polítics per a ells mateixos o per a només una part de la Nació, la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

• Quan els principals sindicats (CCOO i UGT) que diuen protegir els treballadors reben milions d’euros en subvencions per no convocar ni una sola vaga en set anys, mantenir la pau social i aplaudir qualsevol iniciativa governamental, la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

• Quan els nostres diputats aforats (als quals no coneixem perquè han estat escollits en llistes tancades sense acreditar res més que la seva lleialtat al líder), que només treballen obligatòriament 78 dies a l’any i estan exempts del 39% de l’IRPF, cobrant 5.131,50 € al mes, amb dret a iPhone, iPad, bo taxi de 3.000 € i pagament de les despeses del seu vehicle privat a 25 cèntims/km, no presenten mocions per a la millora de les condicions generals dels espanyols sinó que es dediquen a insultar-se en el “i tu més”, la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

• Quan la càrrega econòmica (70.000 milions d’euros) que suposa mantenir 22 ministeris, més de dos mil alts càrrecs i assessors, més el pes de totes les altres administracions públiques (Congrés, Senat, Parlaments autonòmics, Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments i altres xiringuitos), són incapaços d’aconseguir millores socials i econòmiques palpables per al poble, la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

• Quan l’Estat, les autonomies i fins i tot els ajuntaments concedeixen subvencions milionàries absurdes a altres països o a institucions afins a les seves ideologies polítiques, la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

• Quan els governants incompleixen reiteradament els seus compromisos amb els ciutadans, quan cometen errors de gruix, quan estan presumptament implicats en casos judicials… i no dimiteixen, la democràcia trontolla i comença a assemblar-se a una dictadura.

El dia a dia

Si baixem a temes més mundans i propers a la gent del carrer, relataré com estan realment els assumptes que preocupen als meus veïns:

• L’economia espanyola no “va com un tret” com diu l’executiu. El creixement en macro xifres és escassament del 0,1% anual. La joventut (i les dones) pateixen un 30% d’atur, feines precàries, incapacitat d’emancipar-se o de comprar habitatge. Molts marxen a l’estranger.

• En set anys de govern socialista hi ha hagut 97 pujades d’impostos. La pressió fiscal és de les més altes d’Europa i el deute públic s’ha triplicat.

• Les economies familiars estan greument ferides.

•  

Exemples de preus mitjans (2015 vs 2025):

Altres aspectes:

• La sanitat està col·lapsada: urgències plenes, manca de professionals, malalts als passadissos.

• L’educació té taxes d’abandonament elevades, resultats internacionals dels més baixos d’Europa i canvis constants de lleis.

• El transport públic, sobretot el tren, no és fiable.

• Els bombers són insuficients i mal coordinats.

• Hi ha risc d’apagades elèctriques.

• La inseguretat ciutadana és palpable: robatoris, baralles, agressions sexuals triplicades, multireincidents impunes.

• Els carrers cada vegada més bruts i sense resposta adequada de les autoritats.

• Les lleis protegeixen massa els okupes.

• Només el 36,7% dels espanyols manté la resta amb el seu treball i impostos.

Què es pot fer?

Algunes propostes:

• Reformar la llei electoral i permetre al partit més votat governar, amb objectius clars i dimissió si no es compleixen.

• Aprimar la burocràcia pública i eliminar càrrecs polítics i assessors.

• Eliminar subvencions a partits, sindicats, mitjans i entitats ideològiques.

• Garantir llibertat de premsa i independència judicial.

• Declarar l’habitatge com a emergència nacional i construir massivament per abaratir preus.

• Donar suport a Pimes, autònoms i famílies.

• Invertir en Educació i Sanitat amb estabilitat i recursos humans suficients.

Tant de bo algun partit reculli el guant…
Tant de bo la ciutadania es desperti i reaccioni…
Tant de bo deixem de barallar-nos i tornem a fer d’aquest país, un país gran i feliç.