Les organitzacions vinculades al transport per carretera han començat a apujar el to. L’AGTC (Associació General de Transportistes de Catalunya), integrada a Fenadismer, ha denunciat públicament una “onada de bloquejos no autoritzats” a les principals carreteres catalanes i assegura que les protestes estan provocant “gravíssims perjudicis econòmics” per a milers de professionals.
La principal preocupació del sector se centra en l’AP-7. No és una carretera qualsevol. És el gran corredor logístic del Mediterrani i la principal porta terrestre entre Espanya i la resta d’Europa. Cada tall genera retards en les cadenes de subministrament, incompliments dels horaris de lliurament, sobrecostos de combustible i hores de conducció perdudes que, en molts casos, són impossibles de recuperar.
Des de Fenadismer s’ha insistit que els bloquejos afecten tant el transport local com l’interregional i l’internacional. L’organització considera especialment greu que molts d’aquests talls es produeixin sense gaire marge de reacció per a les empreses i els conductors, que es troben atrapats durant hores en punts neuràlgics de la xarxa viària catalana.
Un conflicte que enfronta drets
Els transportistes eviten entrar en el fons de les reivindicacions educatives i reconeixen el dret de vaga i de manifestació. Tanmateix, qüestionen que la protesta es tradueixi sistemàticament en el bloqueig d’autopistes estratègiques.
La sensació que transmeten els comunicats sectorials és que Catalunya s’està acostumant a utilitzar les carreteres com a escenari habitual de pressió política o sindical, traslladant el cost econòmic a tercers que no tenen res a veure amb el conflicte.
Durant la jornada més intensa de mobilitzacions, els docents van arribar a tallar simultàniament l’AP-7 a Salt, Torredembarra i Granollers, a més de l’A-2 a Lleida i diversos accessos urbans. Algunes afectacions es van prolongar durant més de sis hores i van generar importants retencions en tots dos sentits de la circulació.
Creix la pressió sobre el Govern
Les associacions del transport consideren que la Generalitat ha de garantir un equilibri entre el dret de protesta i la lliure circulació de mercaderies. De fons existeix també una preocupació econòmica: moltes empreses logístiques operen amb marges molt ajustats i qualsevol retard massiu repercuteix directament en costos, contractes i competitivitat.
Per això, el sector reclama que el Govern no només resolgui com més aviat millor el conflicte educatiu, sinó que també impedeixi que les principals artèries logístiques del país es converteixin de manera recurrent en l’escenari de les protestes. Per als transportistes, el problema ja no és únicament la vaga dels docents, sinó la normalització d’uns bloquejos que consideren incompatibles amb el funcionament d’una economia que depèn cada dia més de la logística i del transport internacional.
